Aprendre a ser home i a ser dona.
La violència de la masculinitat i la feminitat hegemònica

Des de la primera infància nens i nenes se socialitzen de forma diferent. Per socialització de gènere, s’entén aquell procés pel qual les persones es converteixen en homes o dones, a partir del sexe que se'ls ha assignat, fins i tot abans de néixer. Això significa que, des de que estem a la panxa de les nostres mares, el fet de ser nen o ser nena influeix en com ens veurà la societat, quines expectatives tindrà sobre el nostre futur, quines tasques socials ens assignarà, quins espais haurem d’ocupar i de quina forma, quina sexualitat haurem de desitjar, etc.

La societat s’organitza de forma binària, és a dir, amb dos models que, a més, estan en una relació jeràrquica entre sí. Són el model de masculinitat i el de feminitat hegemònica, assignats a homes i dones respectivament.

El model de masculinitat hegemònica està orientat a la realització a l’àmbit públic, l’agressivitat, la competència i la demostració de força i d’independència, amb una necessitat d’afirmar constantment la pròpia masculinitat. El seu model de sexualitat posa al centre la satisfacció del propi desig, l’acció i l’impuls incontenible.

En contraposició, el model de feminitat hegemònica s’orienta cap a la realització a l’àmbit domèstic, a la cura, la dependència, amb un missatge constant d’indefensió, debilitat i de necessitat de protecció. El seu model de sexualitat se centra en la satisfacció del desig de l’altre, la passivitat i la centralitat de l’amor romàntic. L’amor romàntic s’entén com l’amor, heterosexual, ideal i idealitzat, que posa al centre l’entrega a l’altra persona, el patiment, la possessió i el sacrifici, i sense el qual les persones, sobretot les dones, no se senten realment completes com a individues.

Tant el model de masculinitat com el de feminitat hegemòniques són heteronormatius, fet que significa que per encaixar dins de les “normes” dictades pel model, s’ha de ser heterosexual i desitjar a les persones de l’altre sexe.

La socialització és un procés complex mitjançant el qual les persones es construeixen com a nens/homes i nenes/dones. Es tracta d’un procés intern, en el que construïm la pròpia identitat de gènere, però també extern, on aprenem a relacionar-nos amb el món que ens envolta. A través de les categories d’ “home” i de “dona” som reconeguts i reconegudes socialment. Però aquestes categories són rígides, ja que ens encasellen d’acord amb rols de gènere construïts socialment, impedint el desenvolupament i la lliure expressió de les capacitats, actituds i desitjos dels nens i les nenes.

La família, els espais educatius, el grup d’iguals o els mitjans de comunicació són alguns dels actors que juguen un paper fonamental en la socialització. Els mecanismes de socialització són múltiples i sovint molt subtils, de forma que resulta molt difícil identificar-los i modificar-los.