Les relacions de gènere entre dones i homes
Els rols de gènere masculins i femenins no es construeixen només des de la diferenciació sinó també des de la desigualtat: allò associat a la masculinitat està socialment més valorat que allò associat a la feminitat. Aquest sistema produeix unes desigualtats entre dones i homes en l’accés als recursos, a les oportunitats i als drets.
Per exemple, l’ús que els nens i les nenes fan del pati de joc a les escoles dóna moltes pistes sobre com es concreta (i com crea desigualtats) la socialització segons models de masculinitat i feminitat hegemònica. Us hi heu parat a pensar mai? Si ho feu segur que veureu que els nens acostumen a ocupar un espai ampli i central, sobretot al jugar a futbol, mentre que les nenes sovint són apartades (o s’autoaparten) cap espais més reduïts i perifèrics. El tipus de jocs als que juguen els nens són majoritàriament de moviment, competència i amb una certa dosi d’agressivitat. En canvi, les nenes acostumen a jugar en grups més petits, amb jocs més sedentaris i poc competitius.
|
Sabies que ... ? |
|
Per poder entendre com funciona la socialització de gènere, és important posar-se les anomenades “ulleres de gènere” i començar a mirar la realitat des d’una altra perspectiva. Amb les ulleres de gènere tindrem la capacitat de veure la multiplicitat de formes en què dia a dia ensenyem i aprenem a ser nen o nena. Per exemple, pensem en les joguines i en com encara segueixen sent tan diferents les que es regalen als nens i a les que es regalen a les nenes. Per exemple, les nenes reben missatges constants sobre la importància que té la cura (de la casa i de les altres persones) a la seva vida i els regalem nines per cuidar i una cuineta per començar a practicar. En canvi, als nens els regalem pilotes, cotxes i jocs d’aventura perquè entrenin les competències que hauran de desenvolupar durant la seva vida: la racionalitat, la força, l’atreviment, etc. A més, sovint les nenes tenen coses roses i els nens, blau. I si a un nen li agraden els “jocs de nena” o viceversa? Poden jugar-hi tranquil·lament sense retrets per part dels adults o de les altres criatures? Ens agradaria dir que sí, però la realitat ens diu que això encara pot ser un problema: sortir de les pautes de la masculinitat i feminitat hegemònica té un preu, a vegades, molt alt. |
Tal i com passa al pati, les noies i els nois també reben missatges alliçonadors constants sobre com ocupar l’espai públic.
Degut al procés de socialització, les noies, des de ben petites, aprenen que hi ha fronteres que no han de creuar si volen estar segures al carrer. És un aprenentatge constant de normes que estipulen quines són les actituds i la vestimenta “adequada”, els horaris i les zones permeses, etc. “No surtis sola, no tornis sola a casa, no et posis tan escotada!” són missatges que reben constantment i que limiten la seva independència i llibertat de moviment. Alhora, aquests missatges les adverteixen que l’espai públic no és segur per elles, i que no el poden ocupar en llibertat.
Els nois, en canvi, des de petits aprenen que poden ocupar l’espai públic lliurement. En funció de cada edat, l’espai públic és l’espai per jugar, per passar el temps, per moure’s a qualsevol hora del dia i de la nit, acompanyats o no acompanyats. A més, el model hegemònic de sexualitat masculina basada en l’impuls incontrolable i el control del cos de la dona, fa que la societat assigni als homes el rol d’ “agressors en potència”. Això òbviament no significa que tots els homes siguin agressors, de cap manera, però sí que el model social que estructura la masculinitat hegemònica es basa en un missatge que legitima la violència contra les dones si, per exemple, es considera “provocada”. Quantes vegades hem sentit frases del tipus: “si em provoquen, no responc dels meus actes” o “si ella ha començat (a excitar-me), ha de seguir” com si fos normal?