Empoderament i dret a defensar-se. Mirades des dels feminismes

Des dels feminismes s’intenta posar damunt de la taula del debat públic el greu problema de la violència i assetjament sexual, per no silenciar-los. Es posa al centre del debat la veu de les dones, no amb l’afany de responsabilitzar-les, sinó amb la voluntat de visibilitzar les seves vivències, experiències i fortaleses. Generar empatia i sororitat (solidaritat entre dones) és una estratègia per lluitar contra la violència de forma col·lectiva, ja que és una violència que les dones pateixen pel sol fet de ser-ho, més enllà de les circumstàncies individuals de cadascuna.

Trencar amb el “missatge de la indefensió” cap a les noies i les dones és crucial. Aquest  missatge els repeteix que l’amenaça d’una agressió està sempre present en les seves vides, i que no hi ha massa a fer per canviar això, a part d’intentar autoprotegir-se limitant la pròpia llibertat de moviment i d’expressió. Això condemna a les dones al paper de víctimes o culpables.

Els processos d’empoderament i els grups d’autodefensa feminista tenen l’objectiu de trencar aquest cercle viciós no des de l’autolimitació sinó més aviat des de la capacitat de desaprendre a ser “víctimes en potència” i aprendre a convertir la impotència en autoritat:

L’autoritat d’escoltar-se i confiar en el que senten. Per exemple, en la situació aquella en que al bus un home s’apropa molt al teu cos, pregunta’t si aquesta situació et fa sentir incòmoda i insegura. Si és així, confia en tu mateixa i en les teves sensacions i permet-te dir les coses pel seu nom: t’estan assetjant.

L’autoritat de donar o no donar el propi consentiment i d’identificar els propis desitjos. T’està agradant el que t’està dient o fent aquell noi? Si t’agrada, gaudeix-ho. Però si no t’agrada, si no et convenç del tot, és igual que li hagis dit que sí al començament, o que vagis una mica borratxa, el teu consentiment i els teus desitjos estan per sobre de tota la resta. Recorda que si t’agredeixen, no és MAI la teva responsabilitat, sinó de l’agressor.

L’autoritat de posar límits i de defensar-se. Encara que des de petita t’hagin transmès a totes hores que no ets prou forta para defensar-te front a una agressió sexual, no sempre ha de ser així. Sentir-te més forta, amb més confiança, i amb el suport d’amigues i amics no sempre pot evitar una agressió, però et farà sentir més segura de tu mateixa en la teva vida quotidiana. El simple fet d’interioritzar la possibilitat de defensar-te et dóna força perquè t’obre a un ventall de capacitats que la feminitat hegemònica no contempla.