Grafiti de campanya contra l'assetjament masclista

Les dones s’apropien de l’espai públic

(Des)neutralitzar l’espai. Les dones s’apropien de l’espai públic

Tal i com hem vist, les dones i els homes ens socialitzem per ocupar l’espai públic de forma diferent i desigual. Els homes tenen major legitimitat per ocupar qualsevol espai a qualsevol hora del dia i de la nit. Així, des de la perspectiva de gènere, l’ús que fan homes i dones de l’espai públic no és un tema neutral.

Respecte a la (in)seguretat, cal qüestionar la concepció “objectiva” de la seguretat, que respon a una visió masculina: la seguretat com a absència de delicte (denunciat). I per qüestionar aquesta “objectivitat”, les percepcions i les veus de les dones s’han de posar al centre del debat sobre la seguretat a les ciutats, amb l’objectiu de fomentar l’apropiació de l’espai per part de les dones, com a part del seu empoderament i del qüestionament dels rols de gènere.

Exemples en aquesta línia són les marxes exploratòries i tallers de debat que han anat sorgint arreu, a partir de l’experiència desenvolupada a Montreal (Canadà) als anys ’90. Aquestes marxes tenen la finalitat que les veïnes dels barris s’organitzin i treballin per identificar els espais insegurs. Aquests processos són una forma d’apropiació per part de les dones de l’espai públic, i a més permeten crear “mapes” participatius de percepció de la inseguretat a les ciutats i de diagnòstic de la situació.

Fruit d’aquestes experiències s’han identificat alguns elements que afavoreixen la seguretat al context urbà i que ajuden a crear un públic més habitable per a tota la població. Elements com la correcta visibilitat de l’espai (evitant murs, vegetació massa gran, racons, etc.), una adequada il·luminació de les àrees per als vianants, l’existència de recorreguts alternatius, una bona senyalització i el foment d’activitats al carrer amb col·lectius diversos i a diferents hores del dia i la nit en són alguns exemples.

Sabies que ... ?

A Catalunya també s’han fet aquests tipus d’actuacions. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona, en el marc del projecte d’Auditoria  de Seguretat i Gènere, organitza marxes exploratòries de dones als diferents districtes de la ciutat. L’objectiu és identificar possibles mancances i propostes de millora respecte als territoris explorats, per elaborar una diagnosi de l’espai públic que incideixi en les polítiques urbanístiques del consistori.

També hi ha entitats socials especialitzades, com és el cas del Col·lectiu Punt 6, que porten anys treballant per la transformació social a través de l’estudi i la modificació de la configuració urbanística de les nostres ciutats.

Aquí podeu consultar la seva guia “Mujeres Trabajando. Guía de Reconocimiento Urbano con Perspectiva de Género” (Casanovas, 2014):

http://issuu.com/punt6/docs/mujerestrabajando