Homes que qüestionen la masculinitat hegemònica

Ja hem vist que els homes haurien de tenir un paper central en la prevenció i l’abordatge de la violència.

Si no es comença a treballar per canviar radicalment el model de masculinitat hegemònica, serà difícil avançar cap a una societat més justa i menys violenta, tant per les dones com pels homes. De fet, la masculinitat hegemònica també limita les oportunitats de desenvolupament lliure dels homes i els nois, i castiga molt durament aquells que se surten dels mandats de gènere de la masculinitat. Per exemple, pensem en el bullying homofòbic i a com de present encara està a les nostres escoles.

És urgent plantejar unes masculinitats diferents, “noves”, per trencar amb el model tradicional dominant; i “plurals”, per sortir de la imposició d’un model únic. Unes noves masculinitats que es desvinculin de la necessitat d’exercir violència, de dominar i de ser un heroi a tota costa. Un heroi que lluita per la seva princesa però que no és capaç de relacionar-se amb ella en igualtat.

El naixement de grups d’homes que es defineixen com a feministes crea espais d’intercanvi en què els homes es relacionen d’una forma diferent, per poder construir conjuntament unes noves masculinitats des d’un posicionament que qüestioni la idea de la “camaraderia” tradicional. De fet, històricament, la camaraderia ha permès la validació i reproducció del pensament masclista, facilitant l’establiment d’aliances entre homes en nom d’elements vinculats a la masculinitat hegemònica com, per exemple, la força, l’agressivitat o l’heterosexualitat imposada. En casos d’agressions masclistes, els entorns de camaraderia es poden convertir en espais de normalització de la violència (contra les dones, però també contra els homes que se surten dels paràmetres de la masculinitat hegemònica) i, fins i tot de protecció dels agressors. Exemples d’aquests entorns poden incloure des de les formes més violentes de “camaraderia”, com l’exèrcit o el rol del grup en les agressions sexuals, fins a espais en els que es reprodueixen forts estereotips masculins, com al futbol.

Els homes que realment volen treballar per prevenir la violència i combatre les desigualtats han d’estar disposats a qüestionar i renunciar als privilegis que els hi dóna la masculinitat hegemònica i reconèixer l’autoritat de les dones. Ser home (i a més ser blanc i heterosexual) en aquesta societat suposa, com a mínim, tenir més oportunitats laborals, més salari, menys responsabilitat en les tasques domèstiques i una gairebé total llibertat de moure’t sense por pel carrer. Els homes estan disposats a revisar els privilegis i els drets que quotidianament els atorga el patriarcat?