Tres models d’habitatge obrer i popular

La séquia Madriguera establia els límits administratius entre Barcelona i Santa Coloma de Gramenet fins a l’annexió del territori colomenc a Barcelona el 1945. La barriada d’Estadella estava dins dels límits administratius de Barcelona.

El 30 de juny de 1926 —quan es va començar a desdibuixar la idea del Parc del Besòs— es va aprovar la creació de la urbanització Estadella o de la Madriguera parcel·lant uns terrenys, amb casa i hort, i es van definir els vials: tres carrers perpendiculars al riu i dos carrers transversals, numerats de l’1 al 5, i repartits en parcel·les també numerades.  

El 1933 l’Ajuntament de Barcelona els va batejar com: Barri Vermell (núm. 1), Estadella (núm. 2), Mare Eterna (núm. 3), Foc Follet (núm. 4) i Formiga (núm. 5). Les persones que eren propietàries il·legalment van haver d’esperar fins al 21 de maig de 1934 per legalitzar la seva situació, un cop pagades les multes preceptives. 

A 250 metres de la barriada, el 1929 es va construir el grup de cases barates Milans del Bosch. Més lluny, una mica més d’un quilòmetre, entre el 1933 i 1936, i en contraposició al model del polígon, el GATCPAC va aixecar la Casa Bloc.