El lloc de l’Estadella
Les primeres mencions apareixen al segle XII en relació amb l’impuls que va donar el Rec Comtal a la indústria molinera. El Rec travessava diversos torrents tributaris del Besòs; els tres més importants eren, de nord a sud, el de Sant Andreu, el d’Estadella i la riera d’Horta. El d’Estadella baixava des de Valldaura, i, en un punt molt fèrtil, es van construir les séquies NovaI i Madriguera. A la conjunció de les dues séquies va sorgir, a principis del segle XX, la barriada d’Estadella, primer nucli habitat del territori que seria el barri del Bon Pastor.
A la riba del Besòs, Ildefons Cerdà va proposar un gran parc com a tancament del Projecte d’eixample i reforma (1859). El projecte abraçava la zona de la barriada d’Estadella, la fàbrica i colònia Sanchis, l’antic carrer de la Mina i part dels actuals blocs construïts als anys seixanta, i arribava fins al mar.
Posteriorment, Léon Jaussely i Rubió i Tudurí van mantenir la idea del parc. El primer, al seu Projecte d’enllaços (1903-1907) va dibuixar un gran viver per a l’Ajuntament a Estadella, uns tallers ferroviaris i una presó a La Maquinista; el segon va ampliar la idea del parc dins del seu esquema de reserves paisatgístiques pels rius Besòs i Llobregat.
Fragment de la còpia reduïda del plànol "Plan oficial de la Ciutat Nova" fet el 1858 per Anfós Cerdà, per ordre del Govern d'Ildefons Cerdà (c) Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona