La reurbanització del carrer de Piquer fa aflorar dos refugis antiaeris
Les obres de reurbanització del carrer de Piquer en general acabaran pràcticament en el termini previst, a principis de juliol. Però a la cruïlla amb Nou de la Rambla s'haurà de seguir treballant per completar l'exploració arqueològica del refugi 292, el segon que apareix aquest any amb aquestes obres. Per explicar l'estat de les obres i les troballes arqueològiques s'ha convocat una sessió informativa dijous 6 de juliol a les 18 h al Centre Cultural Albareda.
Carrer de Piquer reurbanitzat
L’estiu passat va començar la reurbanització de tot el carrer de Piquer (6.000 m2), una obra del Pla de Barris emmarcada en el nou Pla de Mobilitat del Poble-sec. Per afavorir-hi els desplaçaments a peu, les voreres han crescut fins als 2,90 o 3,20 metres, eliminant a cada tram del carrer una de les dues franges d’aparcament que hi havia. També s’han generat plataformes úniques elevades a les cruïlles amb els carrers de Lafont i Cabanes.
A principis d’aquest any, precisament a prop de la cruïlla amb el carrer de Cabanes, va aparèixer l’entrada al refugi antiaeri 410 del sistema defensiu de la ciutat durant la Guerra Civil. Hi baixa una escala de 35 graons de maó, que donava accés a la galeria. Es tracta d’una estructura inacabada, que no presenta risc d’esfondrament i que, un cop documentada amb fotogrametria i escàner 3D, es va tornar a tapiar per continuar amb les obres.
Al febrer, el Servei d’Arqueologia de Barcelona va fer una cala a prop de la cruïlla amb el carrer de Nou de la Rambla i va localitzar el segon refugi antiaeri del carrer de Piquer, identificat amb el número 292 als plànols de La Ciutat dels Refugis. L’escala d’accés baixa uns set metres respecte al nivell del carrer. Un cop enderrocats els murs que barraven l’accés a la galeria, a hores d’ara es treballa per buidar-la de runa i pedra. Els treballs resulten més feixucs de l’habitual perquè en algun moment s’hi havia tirat ciment líquid i ara cal esmicolar el formigó per poder treure’l. Però la galeria, per la qual s’ha avançat ja més de set metres, es troba en bon estat de conservació. Un cop es completi l’excavació, es documentarà tal i com ja es va fer amb l’altre refugi.