Sants - Montjuïc

Els jardins de Dolores Ibárruri, la Pasionaria, seran entre els carrers de Cal Cisó i de Micaela Chalmeta. Nascuda a Biscaia el 1895, Ibárruri va ser secretària general i presidenta del Partit Comunista d’Espanya. Va morir a Madrid el 1989.

Els jardins de la Benita, en homenatge a l’activista veïnal Victoria Ruiz Rodríguez, seran el nou espai entre els carrers dels Motors i de Tortosa. Veïna de les anomenades Cases Barates, militant anarcosindicalista, treballadora social i participant de la vaga de lloguers de 1931, la Benita va morir el 1962.

Entre el passeig de Francesc Candel i el carrer de Miquel Porter Moix, també a la Marina del Prat Vermell, se li dedica un jardí a la mestra republicana Justa Freire, a petició del Memorial Democràtic de Treballadors/es de la SEAT i l’Eix de Memòria i Cultura de la Marina. Freire va ser una docent i pedagoga represaliada després de la Guerra Civil. A la presó va coincidir amb algunes de les Tretze Roses, militants de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) que van acabar afusellades pel règim franquista a Madrid el 5 d’agost de 1939. La seva història serà recordada amb la instal·lació al parc d’un faristol de memòria. El nom de les Tretze Roses va ser la proposta més votada al procés participatiu articulat a través de la plataforma Decidim.Barcelona. El nou parc és entre els carrers de Pontils, d’Arnes i d’Ascó.

El Poble-sec tindrà un carrer amb el nom de la primera dona delineant a Espanya: Leonor Ferrer. Es tracta d’un nou espai entre el passeig de Santa Madrona i el carrer de Lleida. En aquest cas, la proposta de recordar-la va sorgir de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Continuant amb la feminització del nomenclàtor, des de finals de 2023 fins ara, la Ponència ha votat a favor de 18 noms de dona més als carrers i places de Barcelona. Tots ells fan referència a dones representants de la memòria de l’activisme veïnal, polític i sindicalista o també de la cultura i de la ciència.

Més espais per a la memòria democràtica

Al barri de la Bordeta, entre el carrer de la Constitució i el futur Parc de Can Batlló, se situa el nou pas de Paronas, en homenatge a Francesc Comas Pagès (Sants, 1896 – Barcelona, 1923). El passatge és sota l’edifici d’habitatges cooperatiu de La Borda i queda molt a prop de la casa del carrer d’Hartzenbusch on va viure aquest anarcosindicalista, on també s’hi col·locarà una placa commemorativa. En Paronas va perdre la vida arran del mateix atemptat que va causar la mort de Salvador Seguí, el Noi del Sucre.

A Sants, un nou faristol de memòria indicarà l’emplaçament, a la plaça de Bonet i Muixí, al costat de l’església de Santa Maria de Sants, del Refugi 819, construït pel veïnat del barri durant la Guerra Civil.

Al Parc de Montjuïc es modificaran els textos de les plaques del carrer de la Foixarda i del camí de la Foixarda per indicar que allò eren les “pedreres dels Foixart i els Rovira (segle XVII – 1915)”.