Què és informació pública?
Totes les dades, els continguts o els documents existents, en qualsevol format o suport en què hagin estat elaborats o es conservin, que estiguin en poder de les administracions i de la resta dels subjectes obligats per les lleis de transparència, i que hagin estat elaborats o adquirits en l'exercici de les seves funcions, amb els únics límits previstos a la llei.
Qui pot sol·licitar informació pública?
Totes les persones, físiques o jurídiques, tenen dret a demanar d’accedir a la informació pública. Aquest dret es pot exercir a partir dels setze anys i no està condicionat a justificar cap interès personal en la informació.
Com es presenta una sol·licitud d'accés a la informació pública?
Les sol·licituds s'han de presentar, presencialment o per internet, al registre de l'Ajuntament de Barcelona, per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la identitat de la persona sol·licitant. Més informació.
Cal adreçar les sol·licituds al Departament de Transparència, que determinarà quina entitat o òrgan administratiu (direcció, departament, institut, empresa...) de l’Ajuntament disposa de la informació demanada, i li farà arribar la petició. En cas de presentar la sol·licitud de forma presencial, cal utilitzar la instància específica de sol·licitud.
Cal certificat digital per presentar una sol·licitud per internet?
No; la identificació requerida per a presentar sol·licituds d'accés a la informació pública es pot fer també mitjançant els sistemes
- idCAT mòbil: servei d'identificació proporcionat pel Consorci d'Administració Oberta de Catalunya basat en l'enviament de contrasenyes d'un sol ús al telèfon mòbil de l'usuari, prèviament enregistrat.
- Cl@ve: servei d'identificació de persones emprat i ofert per l'Administració General de l'Estat.
També es poden utilitzar els certificats digitals admesos a l'Oficina Virtual de l'Ajuntament de Barcelona.
És obligatori explicar per a què es vol la informació?
La persona sol·licitant no està obligada a motivar la seva sol·licitud d'accés a la informació, i l'absència de motivació, per si sola, en cap cas pot ser causa de rebuig de la sol·licitud.
Tot i així, si s’exposen els motius pels quals se sol·licita la informació, es poden tenir en compte en cas que es doni alguna limitació a l’accés de les previstes en la llei.
Quin preu té rebre la informació sol·licitada?
L'accés a la informació pública és gratuït, sense perjudici que s'apliquin les taxes establertes en l'Ordenança fiscal 3.1 corresponents al canvi de format o l'expedició de còpies:
- Digitalització de documents en paper: 0,05 euros/pàgina.
- Fotocòpia de documents en paper o impressió de documents en format digital: 0,10 euros/full imprès a una cara, i 0,12 euros/full imprès a dues cares.
- Llapis USB per lliurar arxius digitals que no és possible enviar per correu electrònic: 5,50 euros.
En el moment de notificar-vos que podeu accedir a la informació, us informaran, si escau, de l'import que heu de satisfer de manera prèvia al lliurament.
Queden exempts de taxa els imports inferiors a 5 euros per persona i setmana.
Per quin mitjà s'envia la resposta a una sol·licitud d'accés?
La informació no s'envia per correu electrònic, degut a la necessitat de tenir constància de la seva recepció.
En el cas de les sol·licituds presentades per mitjans electrònics, d'acord amb l'article 34.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la resposta, així com totes les comunicacions relacionades amb la sol·licitud, s'envien electrònicament per mitjà del servei de notificacions electròniques. Podeu accedir a les notificacions electròniques que us remeti l'Ajuntament de Barcelona a través d'aquest enllaç.
En el cas de sol·licituds presentades presencialment, la resposta, i totes les comunicacions relacionades amb la sol·licitud, s'envien per correu postal amb confirmació de recepció, a menys que s'estigui inscrit al registre de subscriptors de la notificació electrònica.
Si desitgeu rebre les notificacions mitjançant notificació electrònica, havent presentat la sol·licitud presencialment i sense estar inscrit al registre de subscriptors de la notificació electrònica, cal que:
- disposeu de certificat digital, idCAT mòbil o Cl@ve, i
- indiqueu, en la vostra sol·licitud d'accés, que teniu capacitat per accedir a notificacions electròniques i voleu rebre la resposta per aquest mitjà.
En casos excepcionals, si, a criteri de l'Ajuntament, la naturalesa de la informació ho requereix, el lliurament material de la informació es pot fer mitjançant una compareixença de la persona interessada a les oficines municipals.
Altres vies per demanar informació a l'Ajuntament
La informació general sobre gestions o tràmits municipals, instal·lacions, dependències, horaris i serveis que presta l'Ajuntament de Barcelona es pot obtenir a través dels diferents canals de comunicació ciutadana a disposició de la ciutadania.
Si es vol consultar la documentació dipositada en els centres municipals d'arxiu, l'Arxiu Municipal de Barcelona hi ofereix diverses formes d'accés al seu fons documental.
Per consultar l'estat d’un tràmit en el qual es té la condició d'interessat, es pot fer a través de l'espai personal (de la ciutadania, o de l'empresa, segons correspongui) de l'Ajuntament de Barcelona, o bé contactant directament amb la dependència gestora del tràmit. També es pot obtenir informació personalitzada sobre determinats tràmits i gestions a través de l'Oficina Virtual de l’Ajuntament de Barcelona.
L’accés a expedients de procediments administratius en tràmit per part de les persones que tinguin la condició d’interessades es regeix pel que determina la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu. Per tant, en aquest cas no s’aplicarà el procediment de la llei de transparència.
També hi ha matèries, com per exemple la informació mediambiental, que tenen la seva pròpia normativa reguladora de l’accés a la informació.
Tampoc s'han d'adreçar al procediment del dret d'accés a la informació pública:
- les sol·licituds en què únicament es demanin dades personals de l’interessat. Aquestes sol·licituds s’han de tramitar segons el que disposa la normativa sobre protecció de dades personals: més informació en aquest enllaç.
- les sol·licituds d'informació històrica d'empadronament. Aquestes sol·licituds disposen del seu procediment específic de tramitació: més informació en aquest enllaç.
Per quines causes es pot no admetre una sol·licitud d’informació?
S'han d'inadmetre a tràmit, mitjançant resolució motivada, les sol·licituds
- en què es demanin notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic,
- en les quals cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració per obtenir la informació que es demana (en aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant),
- en què la informació sol·licitada és en fase d’elaboració i s’ha de fer pública, d’acord amb les obligacions de publicitat activa, dins el termini de tres mesos.
- consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent.
Quan es pot denegar l’accés a la informació sol·licitada?
Es podrà denegar l’accés, o donar accés parcial a la informació, quan el seu coneixement o divulgació pugui suposar un perjudici per a:
- La seguretat pública.
- La investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries.
- El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei.
- El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva.
- Els drets dels menors d’edat. També es pot limitar l’accés a informació relativa als menors d’edat el coneixement o la divulgació de la qual pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat en el futur.
- La intimitat i els altres drets privats legítims.
- El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial.
També es pot denegar o restringir l’accés quan la informació tingui la condició de protegida per una norma amb rang de llei.
Què passa si la informació sol·licitada conté dades personals de terceres persones?
En cas que es tracti de dades de terceres persones, se’ls comunicarà l’existència de la sol·licitud perquè puguin oposar-se a l’accés. En aquest cas, l’administració ha de ponderar la finalitat de l’accés amb el perjudici que pot suposar, i decidir en conseqüència. En queden exceptuades les dades merament identificatives relacionades amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'òrgan.
Llevat que la persona afectada hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud, es denegarà l’accés a:
- la informació que contingui dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual.
- les dades relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor.
Com s'apliquen els límits al dret d’accés a la informació pública?
Si l'òrgan o entitat al qual se sol·licita una informació considera que el seu coneixement o divulgació pot perjudicar algun dels límits ha de valorar, de forma ponderada i proporcionada, si realment es produirà un dany en subministrar la informació. Si aquest dany pot afectar els drets o interessos de terceres persones, se’ls comunicarà l’existència de la sol·licitud d’accés, per poder tenir en compte, en la ponderació, les al·legacions que puguin formular.
Si hi ha part de la informació que no està afectada pels límits al dret d’accés, es donarà accés a aquesta part, indicant al sol·licitant quina informació ha estat omesa.
Qui pren la decisió?
L’alcalde de Barcelona ha delegat la competència per resoldre les sol·licituds d’accés a la informació en l’estructura gerencial de l’Ajuntament. De la mateixa manera, els presidents o presidentes dels organismes autònoms i entitats públiques empresarials municipals (instituts) deleguen la competència en la gerència dels instituts respectius.
Pel què fa a les empreses municipals o de capital majoritàriament municipal, la competència per dictar resolució és de la gerència de l'Ajuntament a la qual estigui adscrita l'empresa.
Per tant, les resolucions de sol·licituds d’accés a la informació pública les dicta el o la gerent responsable de la unitat administrativa o institut que disposa de la informació i, en el cas que la informació la tingui una empresa municipal, el o la gerent de l’àrea a la qual està adscrita l’empresa. En cas que la informació depengui de més d'una gerència, institut o empresa, la resolució l'ha de dictar la persona titular de la gerència on estigui adscrit el Departament de Transparència.
Quin termini té l'Ajuntament per respondre?
Les sol·licituds s'han de tramitar en el termini d'un mes des de la seva entrada al registre de l'Ajuntament. La data de finalització del termini, i la unitat administrativa responsable de la tramitació, s'han de comunicar a la persona que ha presentat la sol·licitud.
Si ho justifiquen la complexitat o el volum de la informació demanada, el termini de tramitació es pot prorrogar en mig mes; la nova data de finalització del termini també s'ha de comunicar a la persona sol·licitant.
Aquest termini es pot veure suspès en els casos següents:
- Si no s'identifica correctament la informació sol·licitada, o bé cal que la persona sol·licitant acrediti la seva identitat, es demanarà a aquesta que completi la petició. S'atorgarà un termini de, com a mínim, 10 dies, durant el qual queda en suspens el termini de tramitació.
- Quan l’accés a la informació pugui afectar terceres persones, caldrà que puguin presentar les al·legacions que creguin oportunes. Se’ls atorgarà un termini de 10 dies per fer-ho. El termini per resoldre quedarà suspès fins que les possibles persones afectades al·leguin o fins que transcorrin els deu dies, el que succeeixi abans.
Un cop notificada la resolució, si aquesta és favorable a l’accés (parcialment o totalment), l’Ajuntament disposa de 30 dies hàbils per lliurar la informació.
Què passa si no es rep resposta en termini?
La llei estableix un sentit positiu al silenci administratiu en el procediment d'accés a la informació pública. Per tant, si no es rep resposta en el termini establert, s'ha d'entendre estimada la sol·licitud.
Aquesta regla general només s’exceptua en els casos en què una llei atribueixi un sentit negatiu al silenci administratiu per a l’accés a la informació d’un àmbit determinat, o bé quan siguin aplicables al cas els límits expressament reconeguts per la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern o per una altra norma amb rang de llei.
El procediment per fer efectiu l’accés a la informació en cas de silenci positiu consisteix a presentar una instància a l’Ajuntament que li comuniqui que, transcorregut el termini de tramitació, s’entén estimada la sol·licitud per silenci positiu. A partir de la data d’aquesta comunicació, l’Ajuntament disposa de 30 dies hàbils per lliurar la informació.
També és possible presentar reclamació a la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública en cas d'haver transcorregut el termini establert per a la tramitació sense haver rebut resposta de l'Ajuntament.
Què es pot fer si l'Ajuntament denega l’accés a la informació sol·licitada?
Podeu consultar-ho a l’enllaç Com fer reclamacions sobre sol·licituds presentades.