L’Ajuntament de Barcelona celebra que la UE aprovi un nou reglament per controlar l’oferta il·legal de pisos turístics

L’Ajuntament de Barcelona celebra que la UE aprovi un nou reglament per controlar l’oferta il·legal de pisos turístics

Turisme. El Parlament Europeu ha votat favorablement la proposta perquè les plataformes digitals de lloguer de curta durada hagin de compartir obligatòriament amb les autoritats les dades dels habitatges que anuncien.

El Parlament Europeu ha votat favorablement la proposta perquè les plataformes digitals de lloguer de curta durada hagin de compartir obligatòriament amb les autoritats les dades dels habitatges que anuncien. La votació va en línia amb allò que defensa Barcelona des de l’any 2018 en el marc de l’Aliança de Ciutats Europees sobre Lloguers de Curta Durada.

 

L’Ajuntament de Barcelona ha valorat de forma positiva que la Unió Europea (UE) hagi aprovat un nou reglament comunitari que, per primera vegada, obligarà les plataformes digitals de lloguer de curta durada a compartir amb les autoritats públiques la informació dels habitatges que anuncien. D’aquesta manera, es blinda la possibilitat que els governs europeus puguin exercir un major control de l’activitat que fan les plataformes que comercialitzen habitatges d’ús turístic (HUT’s) i s’avala el model que impulsa la ciutat de Barcelona des de fa anys per tal de gestionar la pressió turística en determinades zones i, a la vegada, garantir l’existència de més habitatge assequible.

L’aplicació del nou reglament, que ha votat favorablement aquest dijous el Parlament Europeu i que compta també amb el vist-i-plau de la Comissió Europea, dependrà de cada Estat membre, però en qualsevol cas va en la línia d’allò que defensa Barcelona des de l’any 2018 en el si de l’Aliança de Ciutats Europees sobre Lloguers de Curta Durada. Aquesta Aliança està integrada per ciutats que són destinacions turístiques a nivell mundial com Amsterdam, Arezzo, Barcelona, Berlín, Bolonya, Brussel·les, Budapest, Florència, Cracòvia, Lió, Madrid, Munic, París, Praga, Porto, Utrecht, València, Viena i Varsòvia, a banda de la xarxa de ciutats Eurocities i en essència reclamava que les normes europees ajudin els governs locals a frenar l’impacte dels lloguers il·legals de curta durada i regulin l’activitat de les plataformes digitals per tal de fer-les corresponsables dels anuncis que publiquen.

En aquest sentit, el tinent d’alcaldia d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Jordi Valls, ha celebrat com una passa important l’aprovació del reglament europeu, tot i que ha assenyalat que caldrà estar amatent i seguir treballant perquè la norma es compleixi de manera àgil i efectiva. El tinent d’alcaldia ha aplaudit igualment el fet que la regulació és fruit de l’acció coordinada i la pressió de l’Aliança de Ciutats Europees sobre Lloguers de Curta Durada. “En els darrers anys les ciutats hem hagut d’anar per davant i donar resposta a un fenomen que ha crescut exponencialment, comprometent els usos residencials d’un parc d’habitatge que és escàs. Ho hem hagut de fer en solitari, des de la limitació de les nostres competències, per defensar l’interès públic i preservar la convivència i aquests usos residencials que han de ser prioritaris”, ha subratllat.

El nou reglament de la UE que ha aprovat aquest dijous el Parlament Europeu se centra exclusivament en la recollida i intercanvi de dades relatius als serveis de lloguer d’allotjaments de curta durada i entrarà en vigor un cop es publiqui al Diari Oficial de la Unió Europea, amb un termini d’implantació de dos anys. En essència és una regulació centrada en la transmissió de dades entre autoritats públiques i plataformes, que pivota al voltant d’un sistema de registre homogeni per a tota la UE i de punts de contacte estatals amb aquestes plataformes per esmenar les errades que es detectin. No entra a discutir la validesa de les autoritzacions o llicències per exercir l’activitat, però estableix mecanismes de control i retirada d’anuncis il·legals. En definitiva, no regula les condicions o restriccions dels HUT’s o llars compartides establertes per les ciutats, però sí que avala l’existència d’aquests límits perquè obliga les plataformes a compartir la informació i a retirar els anuncis d’aquells habitatges que no s’hi ajustin.