El Consorci Turisme de Barcelona celebra el 30 aniversari amb el repte de la gestió turística  

El Consorci Turisme de Barcelona celebra el 30 aniversari amb el repte de la gestió turística  

El Consorci celebra els 30 anys en un acte festiu amb més de 700 representants de l’economia del visitant.

El Consorci celebra els 30 anys en un acte festiu amb més de 700 representants de l’economia del visitant. Coincidint amb l’efemèride, el Barcelona Convention Bureau, l’entitat especialitzada en l’impuls i captació de congressos que després va passar a integrar-se a Turisme de Barcelona, commemora els 40 anys de la seva creació.

Turisme de Barcelona ha celebrat els 30 anys de la seva fundació en un acte social a l’esplanada de l’estadi olímpic de Montjuïc que ha comptat amb l’assistència d’uns 700  representants de tots els sectors i tots els actors presents actualment en l’economia el visitant. Es tracta d’una celebració que ha comptat amb la participació del president del Comitè Executiu del Consorci, Eduard Torres, així com de les màximes institucions, amb el conseller d’empresa i economia, Roger Torrent,  l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni i la presidenta de la Cambra de Comerç Mònica Roca. També es compta amb l’assistència i participació del tinent d’alcaldia d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Jordi Valls; el director del Barcelona Convention Bureau, Christoph Tessmar, el vicepresident del Consorci, Jordi Clos, i algunes destacades personalitats de diferents sectors del MICE, com John Hoffman (MWC) i Mike Blackman (ISE); l’arquitecta, Benedetta Tagliabue; Mercè Sumarroca (Caves Sumarroca); Carme Ruscalleda (Gastronomia); Judith Mascó (Fundació Ared); o Francina Alsina (Taula del Tercer Sector).

El Consorci, que va néixer per posicionar Barcelona com a destinació turística, es presenta com un model de gestió publico privat de referència que té com objectiu més immediat treballar en el camp de la gestió turística amb els eixos de la sostenibilitat i la digitalització  per avançar en una economia del visitant més equilibrada i respectuosa amb l’entorn i amb més retorn per el conjunt del teixit empresarial i de la societat en general.

Si a l’inici, l’entitat va començar agrupant un sector al voltant de l’allotjament, l’atenció i informació al visitant i el producte comercial, avui hi ha representat tot un ampli ventall d’empreses en transport, comerç,  restauració,  empreses organitzadores de congressos i esdeveniments, agències, operadors especialitzats, equipaments culturals, equipaments d’oci, eixos comercials, cellers i establiments de degustació, restauració, companyies aèries, etc, reflex d’una economia molt transversal i diversificada el conjunt de la qual representa al voltant del 13% del PIB de la ciutat.

Història i evolució  

Turisme de Barcelona va néixer el 1993, després dels Jocs Olímpics de 1992 i en plena crisi econòmica mundial, per promocionar la ciutat com a destinació turística i la seva oferta comercial i de serveis. Participat per l’Ajuntament de Barcelona i també pel sector privat (Cambra de Comerç de Barcelona i Fundació Barcelona Promoció), és un consorci que concilia l’interès de la ciutat i el lideratge municipal amb la gestió privada, el que es coneix com a model Barcelona.  El Barcelona Convention Bureau (BCB), que va començar operant en l’antic Patronat de Turisme des de 1983, va passar a integrar-se a Turisme de Barcelona, el qual des d’aleshores ha estat el seu programa estrella.

Els inicis del Consorci comencen donant servei d’informació al visitant: s’habilita un call center (1995) amb servei d’informació telefònica permanent al visitant i s’inaugura la primera Oficina d’Informació Turística (1996) a la plaça de Catalunya, amb la botiga BCN Original i un servei de reserves hoteleres, com a primer pas en la millora de l’atenció del visitant.  Avui,  amb la darrera oficina oberta a l’estació del Nord, la ciutat disposa de 13 oficines de turisme disseminades per diferents punts de la ciutat per tal de donar informació personalitzada en 25 idiomes.  El Barcelona Bus Turístic (1987)  passa a tenir dos pisos el 1996 i esdevé imatge turística de la ciutat.  Anys després, la mirada posada en el territori s’inicia el servei del Catalunya Bus Turístic (2003) amb sortides a Figueres, Girona, Tarragona i Reus. I just abans de la pandèmia (2019) arriba el Barcelona Night Tour Christmas Lights un nou itinerari nocturn pels carrers del centre de Barcelona decorats amb l’enllumenat de Nadal.

En els primers anys es crea la Barcelona Card per començar a promocionar i comercialitzar producte entorn els principals punts d’interès. Avui hi ha 5 cards o passis temàtics o de segments amb avantatges sobre el Transport (Barcelona Card Express) i amb accés gratuït o amb descomptes a equipaments. Així, actualment a banda de la Barcelona Card, hi ha la Barcelona Card Science, el Barcelona Card Modernisme, Family Card i apunt de sortir una nova targeta.

Un dels aspectes que Turisme de Barcelona ha treballat de manera paral·lela és en la connectivitat i l’impuls de l’Aeroport com a hub, primer amb la participació de Spanair (2009) i després amb les diferents relacions i rondes de contactes que manté amb les companyies aèries internacionals més importants per a la ciutat. Aquest és un dels àmbits en què es treballarà des de l’àrea de Promoció del Consorci a través dels diferents viatges i workshops que s’organitzen periòdicament amb les empreses del sector per donar a conèixer les novetats de Barcelona.

Després de constituir el Barcelona Shopping Line, (1999) per promocionar el teixit comercial de Barcelona, a partir dels anys 2000, el Consorci desplega la seva acció sota  l’estratègia de la segmentació i es creen diferents programes: Sports (2001), Premium (2009), Cultura (2010), Soustainable Tourism (2012); Neu i Muntanya (2014), Food&Wine (2015), Barcelona Mar (2015), Barcelona Weddings (2016), Barcelona Medical Destination (2017) Barcelona Shopping City (2018).  Els anys temàtics actuaran també en aquest sentit per donar projecció als diferents àmbits i sectors com l’Any de l’Alimentació (2005), l’Any Gaudí o l’Any de la Cultura.

A partir del 2010  es produeix la implantació del servei Tax Free de devolució de l’IVA  a turistes extracomunitaris que representarà un revulsiu per tal que els visitants abans de marxar, amb el retorn dels diners en metàl·lic, tornin a invertir a la ciutat.

El 2011 comencen les primeres passes cap a la desconcentració i descentralització turística i se signa un conveni amb la Diputació de Barcelona  per a la promoció conjunta amb el programa Barcelona és molt més”.  Aquell mateix any s’obre el mirador de Colom després d’una llarga reforma, i el 2015 s’obre el punt d’informació enoturística amb vins de les diferents DO de Catalunya. Comença la promoció enoturística amb el territori.

Una de les iniciatives de Turisme de Barcelona com a ens de promoció turística és la recopilació de dades que ha anat acumulant al llarg dels anys de manera sistemàtica i regular. Davant la necessitat de planificar la Destinació (ciutat i comarques de Barcelona) a través de coneixement, el 2017 es presenta l‘Observatori del Turisme a Barcelona, amb la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona sota l’objectiu de compartir i generar coneixement aportant anàlisi, descripció i avaluació de l’activitat turística a la destinació Barcelona. L’any 2019, la Cambra de Comerç de Barcelona s’incorpora al projecte.

El 2017, cinc anys després d’haver-se creat el programa de sostenibilitat, es dona impuls a l’estratègia de la sostenibilitat amb la creació dels Premis Barcelona Sustainable Tourism a les Bones Pràctiques en reconeixement a l’esforç de les empreses en l’àmbit de la sostenibilitat ambiental, social, cultural i de l’accessibilitat. Dos anys més tard es crea el Compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere per a les empreses turístiques. Aquell any s’hi acullen ja les primeres 100 empreses.

Després del Pla Estratègic de Turisme del 2011-2015, es planteja el 2018 la nova Estratègia de Màrqueting Turístic de la Destinació Barcelona (EMTDB) en clau de territori amb un document elaborat conjuntament amb l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Diputació de Barcelona, i un procés de diagnosi que després va quedar aturat per la pandèmia. Es tractava de treballar en base a una eina que contribueixi a fer un ús eficient dels recursos turístics i així ajudar a seleccionar el tipus de visitant sobre el qual enfocar l’actuació de promoció turística.  La finalitat última de l’estratègia, que es va presentar després el 2020, és millorar la qualitat de vida de les persones residents així com el posicionament de la ciutat i la competitivitat de les empreses del sector.

El 2019 arran de les eleccions a la Cambra de Comerç es produeix un canvi en la presidència de Turisme de Barcelona i després de 26 anys,  Joan Gaspart cedeix la presidència a Joan Canadell,  qui després delegarà a Eduard Torres (octubre 2019).

El 2020 arriba la pandèmia i el confinament que representarà un punt d’inflexió en l’actuació del Consorci com a ens de promoció turística de la ciutat. El sector viatges es veu directament afectat pel tancament de fronteres. El Consell General de Turisme de Barcelona aprova unes línies estratègiques per reimpulsar l’activitat econòmica.   El govern municipal aprova la Mesura de Govern Creació de Nous imaginaris i continguts per millorar la mobilitat i la sostenibilitat turística.  A partir d’aquest moment es  comença a treballar en la creació de nous imaginaris amb el relat Barcelona. Es crea el programa Barcelona, destí Ciència, Barcelona Workation pels anomenats nòmades digitals, i el BCNx10 amb un extens cartell d’activitats pels districtes en l’objectiu de la descentralització.

El 2021 s’aproven uns nous estatuts del Consoci que renoven els anteriors, on es revalida un marc integrador que confirma el caràcter públic-privat del Consorci, introduint el consens com a eina per a l’adopció dels acords i ampliant l’àrea d’influència de Barcelona.

Amb les Línies Estratègiques 2021-2023 aprovades es produeix la primera campanya específica post Covid per a reactivar l’activitat dels congressos i esdeveniments, Barcelona the place to meet, i es llança una campanya de promoció internacional “Barcelona como nunca antes” on es presenta la ciutat com una de les millors destinacions urbanes del món.  Amb el mercat rus i asiàtic tancats, s’inicia l’estratègia de promoció internacional als EUA: Miami, NYC i Califòrnia i als mercats europeus de més proximitat.  Aquest any 2021, aprofitant l’aturada general de la pandèmia,  es crea la nova App Check Barcelona per a la gestió de fluxos en els espais de més afluència. Una guia de ciutat amb informació sobre ocupació i disponibilitat dels equipaments en temps real.  

És l’any de l’esclat de les empreses certificades amb el segell Biosphere; més de 600 empreses adhereixen al ‘Compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere’.

El 2022 es dona un nou impuls a la gastronomia amb la campanya “La revolució gastronòmica continua a Barcelona”, es guanya la gala de les Estrella Michelin que tindrà lloc el novembre d’aquest any 2023 i es dona impuls als grans esdeveniments amb la candidatura de la Copa Amèrica, la sortida de la Vuelta Ciclista a España i la renovació del MWC fins el 2030 i  la posterior designació de Barcelona com a seu permanent.

Aquest mateix any Barcelona obté 41 milions els fons europeus Next Generation per la desconcentració i millora de la qualitat turística, amb un pla a desplegar els anys 2024 i 2025.  Barcelona tanca un estiu de recuperació turística amb menys visitants,  estades més llargues i despesa més alta.

Actualment entre Turisme de Barcelona i el Barcelona Convention Bureau, la destinació està representada a més de 10 organismes i xarxes internacionals. Ja sigui d’àmbit mundial com l’OMT fins a entitats més de nínxol com l’ICCA.

 

Evolució del turisme 1992-2022

Barcelona gaudeix avui en dia d’una imatge forta, amb una marca reconeguda internacionalment tant per nous visitants com per aquells que ja han estat prèviament a la ciutat. En aquest sentit, Barcelona és una de les destinacions més buscades en l’univers dels cercadors online com Google.

La fortalesa de la marca Barcelona ha provocat que, en els últims 30 anys, el turisme internacional a Barcelona hagi crescut, de manera que si el 1993, 6 de cada 10 turistes eren estrangers, aquesta proporció s’ha incrementat fins a 8 de cada 10 avui en dia. Les posicions més altes del rànquing de procedència de visitants internacionals han estat ocupades històricament per mercats de proximitat com França, Itàlia, el Regne Unit i Alemanya, però en els últims anys, Estats Units, ha anat escalant posicions fins a ocupar el primer lloc en múltiples ocasions.

La diversificació i la segmentació de la destinació han aconseguit, per tant, atraure visitants d’arreu, a la vegada que augmentava l’estada mitjana, l’ocupació dels allotjaments i la despesa mitjana. De fet, al llarg dels anys, la despesa no només ha augmentat, sinó que a més, conceptes com l’oci, la cultura i l’entreteniment o les compres (shopping) han guanyat pes sobre la partida que es destinava a la gastronomia.

Quant a infraestructures, una de les característiques que més es valora de Barcelona és la qualitat de l’oferta en allotjament turístic, considerada molt competitiva respecte altres destinacions. Des de 1993, l’oferta hotelera s’ha triplicat, essent els hotels de categories superiors els que han experimentat un creixement més accentuat. Actualment un 80% de la planta hotelera té 4 i 5 estrelles, fet que ha influït de manera destacada en l’atracció de visitants amb una major capacitat adquisitiva i en el procés de captació de congressos.

En l’àmbit del turisme congressual, cal destacar que la diversificació de la tipologia d’esdeveniments celebrats a la ciutat ha estat una constant en les darreres dècades: als congressos de ciència i medicina, que continuen formant el guix dels congressos que se celebren avui a Barcelona, cal sumar-hi aquells relacionats amb la tecnologia i la innovació, que s’han incorporat amb força els últims anys.

Actualment, aquest tipus de turisme té un efecte multiplicador, atès que les persones delegades als congressos allarguen la seva estada 1 o 2 dies després de l’esdeveniment i sovint van acompanyades d’altres persones no assistents als congressos. 2 de cada 3 assistents s’allotgen en hotels de 4 i 5 estrelles i, sense comptar el viatge i la inscripció, registren una despesa mitjana de 1.205€ durant la seva estada.