Entrevista realitzada al Servei d’Arqueologia de Barcelona, el 9 de maig de 2019

Senyor Olivé, com va arribar al món del mosaic?

Jo vaig estudiar als Maristes de Sants. A mi no m’agradaven les matemàtiques, tot el dia estava dibuixant. Érem gent molt modesta i quan vaig plegar, la meva mare em va fer estudiar comerç perquè quan acabaves hi havia deu empreses que et venien a buscar. Vaig començar a fer tasques d’oficina a una empresa. Jo m’adormia. Llavors un decorador, Ramon Carrera, que feia mosaics al camp del Barça, necessitava aprenents perquè tenia massa feia. I me’n vaig anar cap allà. Em va agradar molt aquesta minuciositat. A partir de llavors va ser una passió.

Després de treballar pel senyor Ramon Carrera, em van contractar com a dibuixant a Acma; jo tenia 18 anys. El senyor Enrique Moreno Borràs era el propietari d’Acma Plavit, estava al carrer general Godet, al Poblenou. Com que era una època d’expansió, els dibuixos els feia el dibuixant. Jo no parava de treballar, fèiem fatxades i vestíbuls. Tenia problemes amb Acma perquè el propietari de l’empresa m’obligava a treballar amb el material Plavit. Però la peça 1 x 1 cm dóna per poc…

Al 1965 em va tocar fer la mili, a la marina. Vaig estar dels 22 als 24 anys a Cartagena, em va trencar la vida… Allà a Cartagena no vaig parar de treballar. Vaig fer un mosaic al baptisteri de l’església. Vaig pintar quadros, els oferia als oficials. Feia feines i cobrava en espècies. Jo tenia la taquilla com el Corte Inglés: visqui, cartons de tabac, formatge de bola, cafè brasiler… Ho enviava a casa.

Quan torna de la mili, continua treballant a Acma?

Sí. Llavors va ser la primera crisi, a Acma veien que tenien que dedicar-se a altres coses i em vaig haver d’independitzar. Durant un any, Acma em va passar els encàrrecs, després em vaig espavilar pel meu compte. Vaig tenir el meu taller a Vilassar. Abans, vaig tenir el taller a Sant Boi, un amic em va llogar dos places de pàrquing. Als anys 70 vaig comprar un terreny a Vilassar de Dalt i vaig adaptar una part del garatge per fer el meu taller. Jo sempre he treballat sol, no he sapigut mai treballar amb gent.

Quan deixa Acma, ja no té la imposició d’utilitzar certs materials?

 No, per això als mosaics dels vestíbuls hi ha molta ceràmica. Jo compro la ceràmica cuita. No les encarrego, prefereixo donar la volta al món i trobar el color. A Vilassar de Dalt hi havia una empresa dedicada a fer ceràmiques amb serigrafia, Josep Meca era cap de ceràmica de l’empresa Bidasoa. Quan necessitava un color molt raro, ell em feia la serigrafia del color en una peça de ceràmica, posava vàries capes de vernissos i aconseguia el to. Jo tenia aquesta sort.

L’encàrrec del mosaic qui el fa? L’arquitecte quan fa l’edifici?

Sí, en general. Una pregunta que em vaig fer va ser: com em podré guanyar la vida amb aquest ofici tan raro? Doncs m’he guanyat la vida amb empreses que fan piscines. Quan havien de fer decoracions estranyes, em cridaven. Llavors em vaig dedicar a fer milers i milers de metres de sanefes per piscines.

També va ser professor a l’escola Massana?

Sí. El senyor Jordi Vila Rufas em va dir, “com s’ha mort el senyor Macià, perquè no fas un curs com mestre invitat?”. Em van posar en un lloc petitet, em vaig portar el material. Vaig començar amb 3 alumnes i vaig acabar amb 12. Però l’any següent es va tancar el curs… A la Llotja, el professor de vitrall era en Francesc Sabanès, el que va continuar l’empresa després de la mort de Santiago Padròs, era mestre de vidre. Era molt amic meu.

Per a nosaltres com a restauradores és important conèixer els materials i la tècnica musiva, com realitza vostè els mosaics?

 Primer faig el bocet i l’ampliació quadriculant, amb canya i carbonet. Després tinc que passar una rulina per calcar-ho al revés. Llavors tallo i enganxo les peces de mosaic al revés. Jo uso una cola de conill, que amb la humitat s’estova. Quan les peces són de ceràmica [esmaltada] les tinc que posar al dret perquè sinó no veuria res, i llavors enganxo el paper. Abans que se sequi la cola veig on es divideix el mosaic i amb un cúter molt fi el tallo i el numero. Després el col·loco.

Quin morter fa servir?

Ciment cola, de cap marca en especial.

Plavit i Gresite quina és la diferència?

Són revestiments, però Plavit és vidre i Gresite és ceràmica. La competència del Plavit es deia [Vidrios Regiopistrina] Vitraico i estaven a Molins de Rei. Santiago Padrós, el mosaïcista que va fer el mosaic del Valle de los Caídos, era propietari de Vitraico, també va fer els mosaics de la capella de Montserrat. Aquest tenia estudis a Alemanya i Itàlia, era un mestre. Gresite és un revestiment italià, estaven a Madrid. Gresite era ceràmica esmaltada de 1×1, 2×2, 3×3.

Com és que trobem obres seves amb signatures diferents o sense nom?

Jo sóc una mica gandul i, per firmar Olivé Milian en pedreta, tardava molt. Com, afortunadament, quan acabava un mosaic ja n’havia de començar un altre, vaig pensar: algun que vegi un mosaic dirà “aquell és de l’Armand”. Ara que sóc gran veig que hauria pogut fer 50 peces [de ceràmica] que diguessin “Olivé Milian”, llavors no se’m va ocórrer.

Si li sembla, comentarem alguns mosaics dels que ens han arribat fotos a través del web “El mosaic del meu barri”. El del carrer Ganduxer 107, signat i datat del 63.

 Jo tenia 19 anys, devia ser dels primers que vaig fer, és horrorós. Els que estan signats Armand són meus.

Carrer del Mestre Nicolau, 2. El Cortijo.

Em van dir “mira, això era el Cortijo”. Jo em vaig equivocar, vaig fer els detalls a la part de dalt que no es veus res. Hauria d’haver fet al revés.

Carrer de Campoamor, 2, parròquia de Sant Joan d’Horta, hem trobat que l’autor n’és el Joan Torras i Viver.

 Sí, però jo el vaig fer.

Carrer de Balmes, 271, capella de la clínica del Pilar, només porta la signatura de “Fornells-Pla”.

Si, però jo el vaig realitzar. Un dels millors mosaics que he fet està al Pare Manyanet de Vilafranca del Penedès. Aquest posa: “Macià i Queralt”, el vitraller. Jo vaig fer el mosaic però l’intermediari no em va deixar anar a l’obra. El vaig veure 50 anys després, em vaig emocionar molt quan el vaig veure posat. El meu nom no hi figura. El mosaic de l’hornacina de sant Vicenç de Paül al carrer Provença, també el vaig fer jo. El vestíbul al carrer Aragó  [291] és un dibuix del Pau Macià i execució meva. El senyor Macià era un dibuixant extraordinari i un home fantàstic. Tots els mosaics del senyor Macià els vaig fer jo. Ell feia el cartró.

També tinc uns mosaics a la Sagrada Família, a sota… El dibuixant era en Jordi Vila Rufas, germà del Cesc Vila Rufas, que era professor de retaules a la Massana. Abans que entrés Subirachs a fer la fatxada de la Passió, l’arquitecte Cardoner va encarregar uns mosaics. Algun dia caurà una mica i diran “aquí hi ha uns mosaics”! No es veu res perquè el Subirachs els va tapar perquè deia que en una façana de dolor no volia de tant de color a sota. Potser n’hi ha que no estan tapats. Quan vaig entrar a treballar, el mig de la Sagrada Família, tot allò era una estesa de pedres, no hi havia res. No em recordo quin any… molt abans que el Subirachs comencés la façana. Jo treballava en una nau industrial al carrer València a la part d’avall, on feien les pedres amb l’Etsuuro Soto. Jo treballava allà el primer mosaic. Vaig anar després de fer la mili al 67, devia ser 68 o 69. Els segons mosaics els vaig fer al taller, jo portava les peces numerades, allà feien el motlle i el col·locaven.

Com veu vostè el futur del mosaic aquí?

Malament perquè la gent jove està als ordinadors i als telèfons “atòmics”, com els hi dic jo. La part de l’artesania s’ha perdut. Un mosaic és una pintura per l’eternitat. Si està ben posat, dura tota la vida. El problema, diria jo, és que no hi ha encàrrecs: quan veig els edificis que són com capses i que semblen tan nets i polits, m’esgarrifa. Aquestes coses artístiques tenen un caliu.

Des del Servei d’Arqueologia de Barcelona, volem agrair particularment la disponibilitat i amabilitat del senyor Armand Olivé Milian i de la seva senyora.

Més entrevistes a mosaïcistes

Entrevista a Armand Olivé Milian

Entrevista a Nevenka Pavic Entrevista a Angelo Gil Falcó

Entrevista a Carles Maurel

Entrevista a Pedro Llorente Martínez

Última actualització de la pàgina: 4/10/2023