• Carrer de Maurici Vilomara, 74. Font d’en Fargas
  • Horta-Guinardó
  • Trencadís
  • Primera meitat del segle XX
7 imatges | 3 participants
(Foto: R. Sales Encinas)

(Foto: R. Sales Encinas)

MOSAIC
Descripció: revestiment de la pica de la font. La faixa superior està realitzada amb peces rectangulars de mosaic mentre que la part inferior és de trencadís, totes dues de ceràmica esmaltada. La faixa porta escrit “Font d’en Fargas” amb lletres blaves sobre fons blanc, el bordó d’acabament és de color verd, així com el llistó inferior de la faixa. El peu de la pica està fet amb peces irregulars de color blanc i verd clar.
Època: 1900, construcció del berenador
Autor: desconegut
Font de la informació:
equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri
Rutes històriques per Horta-Guinardó: La font d’en Fargas

HORTA I L’AIGUA
Pere Fargas, espòs de Montserrat Casanovas, va decidir explotar l’aigua que emanava dins de la seva propietat al puig Màger. Com hem vist, tota la contrada, incloent la font, van prendre el seu nom.  “Al final del segle XIX la seva aigua mineral es va canalitzar i, a poc a poc, va anar guanyant prestigi, fins al punt que el 1905 la font va ser declarada d’ús públic. De la part industrial, l’aigua s’envasava en garrafes, com Agua Fargas – Horta – La mejor agua de la mesa, i s’enviava a una botiga de Barcelona del carrer Roger de Llúria. Per fer el transport s’utilitzaven o bé uns carros retolats amb la marca de l’aigua i tirats per un cavall, o bé un carro amb un tir de sis cavalls. El 1900 es va construir una petita cova i es va adequar l’espai, perquè la gent del Clot, de la Sagrera i de Sant Andreu, principalment, pogués anar a fer berenades. Mentrestant, com passava en altres fonts de la ciutat, moltes persones s’apropaven a la font amb garrafes o càntirs per omplir-los d’una aigua que, més tard, utilitzarien a casa seva com a aigua de boca. I com també succeïa en algunes fonts que eren de propietari, en aquesta d’en Fargas també es cobrava un tant segons fos el recipient que s’omplia. Actualment, l’aigua de la font no està recomanada per al seu consum.”1

1ALMERICH, P., GIMÉNEZ, C., MORROS, T. (2008). Font d’en Fargues. Gènesi, història i records d’un barri en 100 anys. Ajuntament de Barcelona, Districte d’Horta-Guinardó, Arxiu Municipal.

Última actualització de la pàgina: 2/4/2024