El mosaic del meu barri

MOSAIC
Descripció: paviment del passadís de l’edifici, situat a l’interior. Mosaic hidràulic realitzat amb peces de forma hexagonal que representa un cub format per tres rombes amb, al seu interior, la mateixa forma geomètrica més petita que es va repetint.
Època: 1932-1940, any de construcció de l’edifici
Autor: model que apareix al catàleg d’Escofet, Tejera y Cia del 1896 (model nº215) i es repeteix en altres edicions, també es trova als catàlegs de fabricants com Orsola, Solà i Cia, model n°954.

Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri
PERERS, F. (2016). Voreres, la memòria sutil. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
ESPARZA LOZANO, Danae (2010). El modelo Barcelona de espacio público y diseño urbano: La configuración del suelo y de una imagen de ciudad [En línia]. Universitat de Barcelona: Treball final de Màster.

EDIFICI
Al 1932, l’arquitecte Josep Domènech Mansana elabora el projecte de l’església i es comença la construcció. Amb l’inici de la Guerra Civil les obres s’aturen i reprenen al 1939, acabant el gros de la construcció de l’edifici un any després per finalment concloure la construcció a finals dels anys seixanta. La façana principal té influència de l’arquitectura escandinava mentre que l’interior és neoclàssic, decorat amb pintures policromes.
Arquitecte: desconegut
Època: 1932-1940
Estil: Exterior: arquitectura nòrdica; interior: neoclàssic
Ús original: religiós
Font de la informació:
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Portal d’Informació Urbanística. Església de Santa Tereseta [En línia].
GENERALITAT DE CATALUNYA. Direcció General del Patrimoni Cultural. Cercador del Patrimoni Arquitectònic. Parròquia de Santa Teresa del Nen Jesús [En línia].

MÉS INFORMACIÓ
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Repositori Obert de Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona. Església de Santa Tereseta [En línia].

ITINERARI 4 – Tècniques musives: un recorregut per Gràcia
Punt 2 de l’itinerari

El mosaic hidràulic d’exterior
A Catalunya el mosaic hidràulic es va introduir cap a la dècada de 1860 procedent de la zona de Marsella però va ser a finals del segle XIX i tota la primera meitat del segle XX quan van proliferar les empreses dedicades a la seva producció. Entre altres, van destacar Orsola, Solá y Cia., Butsems & Fradera i, especialment, la casa Escofet, des de 1886, amb la qual l’hidràulic assoleix un alt nivell d’originalitat en els seus dissenys de gust modernista i noucentista.

El mosaic hidràulic és un material de construcció que consisteix en rajoles de ciment emmotllades i premsades destinades a la pavimentació interior dels edificis. La variant per a exteriors són els anomenats panots de vorera. A Barcelona, els panots es van començar a utilitzar a partir de la dècada de 1890.

Última actualització de la pàgina: 14/4/2023