El mosaic del meu barri

MOSAIC
Descripció: actual paviment de la Sala dels Reis, originalment situat a la Sala Nova del Consistori del Palau de la Generalitat, la sala contigua actualment anomenada Sala del Govern. El mosaic està realitzat amb rajoles de ceràmica esmaltada de forma quadrangular i rectangular d’estil de Talavera. El conjunt de la decoració s’organitza en sis quadrats concèntrics i tres de rectangualars emmarcats per sanefes. Els requadres estan formats per rajoles decorades amb una gran varietat de motius típics de la ceràmica del segle XVI, com ara el motiu de punta de diamant – al centre de cada requadre-, els motius de ferroneries i motius que imiten marbrejats. El conjunt està realitzat amb una gamma cromàtica de color groc, blau i verd.

L’autor d’aquest paviment, Lorenzo de Madrid, també va ser encarregat de realitzar l’arrimador en ceràmica vidriada, del qual es conserven fragments al Museu del Disseny, com ara el plafó de Sant Jordi. A partir del 1716, la a Casa de la Diputació del General va passar a ser la seu de la Reial Audiència borbònica, sent l’objecte de modificacions. El 1908 Josep Puig i Cadafalch va dur a terme reformes, però no és fins el 1920-1923 que el paviment no es va substituir per l’actual de lastres de pedra. En algun moment, el paviment original va ser recol·locat a la Sala dels Reis on es va conservar sota la moqueta. El 2018, el paviment es va restaurar i es va poder completar parcialment gràcies a les rajoles que el Museu del Disseny conservava des del 1908.

El 1912, Josep Puig i Cadalfach descriu la ceràmica de la Sala Nova del Consistori amb aquestes paraules: “En 1596 se compren rajoles, ja no del istil de Valencia, sino del istil de Talavera. Les de Valencia blanques y blaves devien semblar pobres al costat dels variats colors de la nova industria […]. Dels sòcols s’en ha trobat sols fragments escampats en diversos llochs del edifici que cuidadosament estan guardats en el Museu del Parch. Son iguals als dels temes de la Sala de la Diputació de Valencia coetània, y la composició es possible consistís en amples quadros vorejats dalt y baix de doble cenefa, separats per bandes verticals, y en el centre dels quadrats els òvols en grisalla de la imatge de Sant Jordi, dels que s’han trobat tants troços. Les del paviment feien una ampla combinació riquíssima de colors. Aquestes rajoles sortosament han pogut ser trobades sota l’empostissat” (1).

Època: 1603-1608
Autor: Lorenzo de Madrid, ceramista
Font de la informació: equip de redacció de l’Inventari participatiu – El mosaic del meu barri
CARBONELL I BUADES, M. (dir.) (2015). El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura. Barcelona: Generalitat de Catalunya [En línia].
FERNÁNDEZ DEL MORAL, I. (2020). “Eines de classificació. Una mostra del repertori ceràmica català al Museu del Disseny de Barcelona”. A Homenatge al Dr. Alberto López Mullor. Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura, p.381-390 [En línia].
NAVAS FERRER, T. (2018). “Els paviments dels interiors de Barcelona”. A Les Arts aplicades a Barcelona, p. 222-246. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Àmbit.
(1) PUIG I CADAFALCH. J., MIRET I SANS, J. (1911). El Palau De La Diputació General De Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

EDIFICI
Arquitecte: Pere Ferrer; Josep Puig i Cadafalch, restauració del 1908; Joan Rubió i Bellver, restauració del 1925
Època: 1569-finals del segle XVI, construcció de la Sala Nova del Consistori
Estil: reinaxentista
Ús original: administratiu
Font de la informació: CARBONELL I BUADES, M. (dir.) (2015). El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura. Barcelona: Generalitat de Catalunya [En línia].

MÉS INFORMACIÓ
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Portal d’Informació Urbanística. Palau de la Generalitat [En línia].
GARCÍA&GAMARRA. Pavimento cerámico. Sala Tarongers. Palau de la Generalitat. Barcelona [En línia].
GENERALITAT DE CATALUNYA. Direcció General del Patrimoni Cultural. Cercador del Patrimoni Arquitectònic. Palau de la Generalitat [En línia].

Última actualització de la pàgina: 11/4/2023