Història de l’Arxiu
De la Casa Elizalde al Consell de Cent, i de set dipòsits a l’Illa Waldorf
L’Arxiu de l’Eixample ha estat ubicat a diverses seus, la primera de les quals va ser la Casa Elizalde, al carrer de València, 202, entre els anys 1990 i 1996.
Del 1995 al 2011, set dipòsits diferents repartits per tota la ciutat van contenir els fons documentals de l’Arxiu de l’Eixample: dos eren situats a la planta segona del soterrani del Mercat de la Concepció (Aragó, 315); un altre dipòsit als baixos d’un edifici de la Gran Via de les Corts Catalanes, 732; un quart dipòsit en el primer pis d’un immoble del carrer de Padilla, 321, i, finalment, tres dipòsits més en diverses dependències de la seu del Consell Municipal del Districte de l’Eixample, al carrer d’Aragó, 311.
El trasllat definitiu a la nova seu del carrer Calàbria, 38, es va produir l’11 de gener de 2011. Ocupa la planta soterrània del complex de l’Illa Waldorf i comparteix espai amb el Centre de Serveis Socials del barri de Sant Antoni, on abans hi havia hagut el cinema Waldorf Cinerama.
Aquest equipament agrupa tot el fons documental, fins aleshores dispers, en un sol dipòsit que reuneix els requisits tècnics, funcionals, ambientals i de seguretat més moderns d’un centre d’arxiu, amb una superfície total de 840 m2 i amb 2.642 m de prestatgeries.
Un arxiu de cine
El cinema Waldorf Cinerama va ser notícia l’any 1966, fruit de la remodelació del Mistral, un cinema de barri que va donar entreteniment als veïns de Sant Antoni des d’abans de la guerra fins a l’any 1962.
L’any 2003 el cinema Waldorf va tancar definitivament les seves portes i va ser l’Ajuntament de Barcelona el que va adquirir el local amb la intenció de crear nous equipaments per al districte de l’Eixample. En l’espai ocupat per les sales de projecció, s’hi va instal·lar l’Arxiu Municipal del Districte de l’Eixample, un centre de serveis socials i un petit espai enjardinat destinat a l’interior de l’illa.