De la Torre del Rellotge al soterrani del carrer de la Creu Coberta

Els seus precedents se situen a principis dels anys trenta en la iniciativa sorgida del Club Excursionista de Sants, i recollida més tard per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de Sants, de fundar un arxiu històric del barri.

Durant el franquisme, i fins als primers anys de la Transició, l'activitat a l'arxiu va quedar frenada. Aquest fet va motivar les associacions de veïns a incorporar en les seves reivindicacions el manteniment, la dignificació i la potenciació dels arxius de barri.

El 1979, la UEC de Sants va començar a negociar amb el Consell del Districte la cessió del seu fons documental a l'Ajuntament amb el compromís de millorar la conservació en unes instal·lacions dignes, afavorir la consulta pública i la voluntat de crear un arxiu històric al barri de Sants. El mateix any, en el primer ple municipal de l'antic Consell Municipal del Districte VII, es va acordar restaurar i condicionar la Torre del Rellotge, a la plaça de Bonet i Muixí, com a seu de l'arxiu de l'entitat.

Les obres de condicionament de l'edifici medieval es van allargar fins a l'estiu de 1983 i, al cap de dos anys, l'edifici es va convertir oficialment en la seu de l'Arxiu Històric de Sants de la UEC de Sants.

La documentació constituïa, un any més tard, una part fonamental dels fons de procedència privada del nou Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, creat arran de la consolidació de la democràcia i la confluència de dos processos: la descentralització municipal amb la creació de la xarxa d'arxius de districte el 1988 i la voluntat de recuperació del patrimoni històric dels antics pobles i barris del pla de Barcelona.

L'edifici de les esferes

L'edifici on es troba actualment l'Arxiu de Sants-Montjuïc és l'antiga Tinença d'Alcaldia d'Hostafrancs, construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia entre els anys 1895 i 1915. Es tracta d'un edifici de grans dimensions i de notable riquesa ornamental, com correspon a una construcció representativa del segle XIX.

El 1991, l'arxiu va ampliar les seves dependències en diferents llocs de la seu del Districte i, finalment, va inaugurar un nou espai al soterrani d'aquest edifici, on es va unificar tota la documentació.