A la façana davantera del pis superior del pati d’armes es conserva una torre de guaita quadrada, totalment remodelada. És un llunyà testimoni del far o talaia de vigilància, el precedent més antic del Castell actual.  A les dues façanes de la torre s’hi van instal·lar, el 1777, dos rellotges de sol, acompanyats per una inscripció. Un rètol a la base identifica el lloc des d'on, entre els anys 1792 i 1793, l’astrònom francès Pierre Mêchain va obtenir les coordenades geogràfiques de Barcelona i va establir el punt geodèsic que serviria per mesurar l’arc meridià de Dunkerque. Les dimensions d'aquest arc que unia Barcelona, París i Dunkerque s’utilitzarien com a base del sistema mètric decimal.

La localització privilegiada que oferia la muntanya de Montjuïc, en tractar-se d’un turó a primera línia litoral, es va aprofitar per col·locar-hi un farell o talaia de vigilància. La menció més antiga que es coneix de la torre de guaita data de l’any 1073, en la qual s’explica que durant el dia el vigia avisava de la presència de naus hostils amb senyals de vela, i de nit amb senyals de foc. A nivell d’estructura, la torre es va transformar a base de successives obres de remodelació entre els segles XIV i XVII.

No serà fins a 1848 quan tornarà a desenvolupar funcions de torre de comunicacions, amb la instal·lació d’un sistema de telegrafia òptica militar, a través de pals verticals i travessers que encara es conserven i que enviaven senyals a la resta de fortins militars de la ciutat, com els de Drassanes, Ciutadella o Capitania General.