El glacis és el terraplè atalussat que neix de la bassa de la cortina d’unió entre els baluards de Velasco i de Llengua de Serp i segueix fins al mur de tancament del camí cobert de l’hornabec. La funció del glacis era deixar al descobert les tropes assaltants i que poguessin ser contraatacades fàcilment des del camí cobert, que és el corredor perimetral que separa el glacis del fossat i té les mateixes característiques constructives que el camí cobert exterior, l’objectiu del qual era defensar el primer i impedir l’entrada de tropes enemigues al segon.
El revellí és l’element principal de l’hornabec i està situat a dins del fossat, al centre. Consta d’una estructura triangular formada per un mur perimetral i un terraplè interior, i s’hi accedeix a través d’una escala. La funció del revellí era la d’una defensa avançada que permetia cobrir el camí cobert i el fossat situat al seu entorn. Aquest és el conegut com a fossat de Santa Elena. Consta d’un desnivell de vuit metres i està localitzat entre el baluard de Velasco i la muralla de mar. L’accés s’efectua per mitjà d’un corredor, situat al centre de la muralla, que uneix els dos semi baluards que el delimiten a cada banda del primer recinte. L’objectiu d’aquest fossat era el d’impedir que les tropes assaltants que haguessin pogut ocupar el fossat exterior poguessin atacar per la rereguarda els defensors del camí cobert de l’hornabec.
Els semi baluards que formen part d’aquest conjunt d’elements del segon recinte són dos mitjos baluards units per un mur conformat pel mur exterior del primer recinte i delimitat pel fossat de Santa Elena. Tanmateix, ambdós estan units per un altre mur que connecta amb els baluards de Santa Amàlia i de Sant Carles.
El procés de construcció de l’hornabec, amb tots els seus elements, és obra del programa de millores dissenyat per Cermeño el 1751. Amb anterioritat, el Castell no comptava amb cap element de separació física entre el primer i el segon recinte, ja que es comptava amb la posició elevada del fortí com a mesura de defensa. Durant el període de funcionament del Castell com a fortalesa militar, l’hornabec no va modificar la seva funcionalitat, eminentment defensiva. Es té constància de l’inici de la construcció d’un magatzem per a pólvora cap al 1867 i, posteriorment, per a artilleria.
Amb l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939) es va instal·lar al semi baluard de la banda de mar una bateria antiaèria, que encara es conserva in situ, i el fossat de Santa Elena es va convertir en lloc d’execució dels revoltats contra el govern de la República. Amb l’acabament de la guerra i el pas del Castell a mans del bàndol franquista, el 26 de gener de 1940 es va inaugurar un espai commemoratiu dels afusellaments de persones vinculades al bàndol nacional; encara es conserva avui en dia. El 1970, al centre del revellí es va instal·lar un monòlit d’agraïment a Franco per a la cessió del Castell a la ciutat.
Sobre l’extrem occidental del semi baluard de l’hornabec, cap a finals de la dècada de 1940, es va construir un edifici rectangular destinat a residència d’oficials. Actualment, aquest espai allotja les oficines del personal del Castell.
Amb la reforma del primer recinte de 1960 es van enderrocar els barracons que hi havia sobre el semi baluard i es va enjardinar la superfície. S’hi van col·locar bancs i parterres i una estàtua del Timbaler del Bruc que encara es conserva. Actualment, hi ha un jardí de tarongers.