La lluneta de mar és un edifici amb forma de quadrilàter irregular que serveix com a continuació del baluard de Llengua de Serp. Una petita guarnició era l’encarregada de la seva custòdia i disposava també d’espais autònoms distribuïts a partir d’un pati obert. Un informe de 1828 apunta que podia allotjar entre 76 i 86 homes.
Amb anterioritat a la intervenció de Cermeño, el sector on avui s’hi troba la lluneta de mar formava part de l’antic semi baluard de Llengua de Serp. Amb la reforma s’hi va construir un de sencer i es va reconvertir l’extrem en la lluneta, una defensa exterior independent. La defensa d’aquest espai es completava mitjançant una altra lluneta situada al centre de la cara dreta.
A inicis del segle XX, la pólvora emmagatzemada al polvorí vell de Montjuïc es va traslladar al magatzem de la lluneta. Tot i que no es té constància de què va passar amb aquest espai després dels anys 20, és possible que restés abandonat en reduir-se els canons del Castell a quatre bateries antiaèries situades al baluard de Sant Carles i, més tard, a l’hornabec.
En tractar-se, també, de l’àrea més dèbil de tota la fortalesa, la lluneta de terra va ser el primer sector on es va començar a treballar, el 1753. En el transcurs del seu període de funcionament, la lluneta de terra s’ha utilitzat com a protecció i defensa de l’extrem més meridional del segon recinte. Els espais interiors es van habilitar per al cos de guàrdia i com a magatzem d’artilleria.
Formalment, és un edifici de planta pentagonal, proper a l’estructura d’un baluard, amb l’angle en direcció oest. Està situat a l’interior del fossat i vinculat al baluard de Llengua de Serp, com a estructura defensiva. De la mateixa manera que la lluneta de mar, la de terra constava d’espais autònoms per a una petita guarnició que s’havia de dedicar a la seva defensa, que podia acollir entre 124 i 144 homes, segons l’informe de 1828. A la zona de la coberta hi ha vuit troneres, per tal de cobrir els fronts d’un possible atac al Castell des d’aquell sector.