El camí cobert

El camí cobert és un corredor que ressegueix el perímetre exterior que envolta els fossats del Castell, entre la part superior del glacis -el terreny en pendent dins d’una fortificació que baixa des del camí cobert fins al camp per dificultar l’aproximació dels atacants a la muralla- i l’extrem de la contraescarpa.

L’estructura del camí cobert, tal com es presenta avui en dia, forma part de la reforma endegada per Cermeño el 1753, malgrat és possible que alguns trams, com els situats entre els baluards de Velasco i de Santa Amàlia, ja s’haguessin començat a construir a finals del segle XVII. Les referències documentals sobre la realització de diversos trams del camí es succeeixen durant tot el procés constructiu de la fortificació i van sempre vinculades a l’obertura dels fossats.

El camí està delimitat a l’interior per la contraescarpa dels fossats, i a l’exterior pel mur perimetral que servia de parapet als tiradors. Al costat nord del recinte es situava la porta d’accés a la fortificació, avui desapareguda, que donava a la carretera que conduïa a Barcelona. També s’hi ubicava el pont que comunicava el camí cobert amb l’interior del Castell. Als angles presenta eixamplaments coneguts com a places d’armes que servien com a punt de trobada dels soldats per organitzar les defenses del Castell. Tot i que es van projectar dues d’aquestes places, només se’n va completar una, davant del pont d’entrada, amb un petit cos de guàrdia que controlava l’accés a l’interior del recinte, desaparegut amb les reformes modernes. A diferents punts del camí cobert s’hi disposaven petits edificis rectangulars, anomenats travesseres, que funcionaven com a punts estrets per on tallar el pas a l’enemic, encara que van ser desmuntats a finals dels anys seixanta del segle XX per tal de facilitar la circulació de vehicles sobre el camí. L’accés al camí cobert es realitzava des dels fossats a través d’unes escales situades a la contraescarpa.

El camí cobert representava la primera línia de defensa exterior del castell, ja que tenia per objectiu mantenir allunyada la infanteria enemiga. També servia com a base de les incursions exteriors que la guarnició del castell podia realitzar sobre les tropes enemigues en cas de setge. Amb la finalització de la funció militar del primer recinte i l’obertura al públic dels fossats durant els anys seixanta, el camí cobert es va convertir en zona de passeig per a la ciutadania.