Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
Poc reconegut a Catalunya és, tanmateix, un dels seus assagistes més prestigiosos. Estudiós de l’art, arquitecte, historiador i poeta, és l’autor dels setze primers volums de la colossal Summa Artis, un referent bibliogràfic internacional. Destaca com a estudiós de nombroses obres artístiques i arquitectòniques barcelonines, entre les quals cal assenyalar l’obra d’Antoni Gaudí.
Escriptor, traductor i diplomàtic. Destaca pel seu activisme a favor dels drets humans i per la seva prosa elegant i eclèctica, que el situen com un dels primers escriptors postmoderns. Guanya el Premio Cervantes i el Premi Nacional de Mèxic, entre altres, després de publicar una trentena de novel·les i llibres de contes. Viu a Barcelona durant tres anys (1969-1973), on tradueix per a editorials com Seix Barral, Tusquests i Anagrama, que li publica l’obra. Forma part del boom llatinoamericà i és amic de Cristina Fernández Cubas o Enrique Vila-Matas.
El gran empordanès és també un gran barceloní per haver fet de Barcelona un dels seus temes predilectes i un dels seus millors escenaris. No només té una obra excepcional dedicada a la ciutat ja des del títol, Barcelona, una discussió entranyable (1966), moltes altres obres com el cèlebre Quadern gris (1966) també en fan un els seus protagonistes més ben aconseguits i dibuixats. Tota la gran ciutat ha estat un tema major de Pla però probablement la zona de Ciutat Vella, amb l’Ateneu i la plaça Universitat són els indrets més freqüentats.
Escriptor i poeta noucentista. Habitual de les tertúlies a l’Ateneu, és mentor de Josep Pla o Josep Maria de Sagarra. Als seus poemes hi retrata la Barcelona quotidiana de principi de segle xx, i a les novel·les com A l’ombra de Santa Maria del Mar fa un recorregut per la ciutat, des de Pedralbes fins al Born.
Periodista i dramaturg de gran renom, fou un dels narradors més intel·ligents i més capaços en l’evocació i construcció de tota mena d’ambients urbans anteriors a la Guerra Civil. Fou també un gran humorista, director d’El Be Negre. Barcelona és la gran protagonista dels seus articles que van ser recollits, en part, en dos volums, Nits de Barcelona (1931) i Els gàngsters de Barcelona (2002). Amb 29 anys fou assassinat per revolucionaris de la fai el 1936 a la carretera de la Rabassada.
Una de les primeres dones periodistes de la premsa catalana, és també publicista i representant teatral. Inicia la seva carrera periodística a la revista Mirador i posteriorment a Imatges, La Humanitat, La Rambla L’Opinió, l’Instant i Última Hora, on ofereix un testimoni de la societat i la política dels anys 30. El 1936 marxa a Amèrica com a representant de la companyia de Margarida Xirgu.
És autor de les novel·les Mars del Carib (2014) i Dies de ratafia (2017), on realitza un retrat àcid i crític de la modernitat i de la Barcelona turística. Els dos títols estan situats al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar.
Escriptor i periodista. És un dels millors novel·listes de la literatura catalana de la segona meitat del segle xx. Estableix la seva residència al barri de Vallvidrera a partir dels anys seixanta, en una torre del carrer de les Corberes, on escriu bona part de la seva obra. També va ser lloc de tertúlia i de reunió de diversos intel·lectuals, entre els quals destaquen Joan Fuster i Móra, Joan Fuster i Joaquim Molas.
Narrador, poeta i assagista. Col·laborador habitual en premsa, ha escrit novel·les com Barcelona cau, en què relata els últims tres dies de la Guerra Civil, quan, després de l’enderrocament del somni republicà, la vida i el silenci s’imposen.
Historiador, advocat i cronista. Al 1600 va publicar Dietaris, gràcies als quals sabem els costums i la vida de la Barcelona de finals del xvi i principi del xvii. També escriu la Crònica universal del Principat de Catalunya, centrada en el mite barceloní d’Alcides-Hèrcules –la novena barca, d’aquí Barcanona– que inspira Verdaguer per escriure “L’Atlàntida” i l’oda A Barcelona.
