Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
Escriptor, traductor i músic. Es dona a conèixer amb el llibre de poemes Huckleberry Finn: el naixement d’un món, de la vida, la seva o de la ciutat de Barcelona. A partir de la tradició avantguardista i el verb punyent, construeix unes imatges noves del tot. També escriu prosa: a El principi d’incertesa o Dies feliços a la presó la ciutat sempre hi és present. Forma part de la generació de poetes que ha creat un espai literari i físic, Tucson, entre el mercat de l’Abaceria i el carrer Còrsega.
Poeta avantguardista. Creix a Sants i viu als barris de la Barceloneta i l’Eixample. Gràcies a l’Ateneu Enciclopèdic Català i a un grup de llibreters de vell de Santa Madrona, té accés a la literatura. Al carrer Can Pujolet d’Horta hi escriu bona part d’Óssa menor. A part de l’amor i l’erotisme, el mar i el port de Barcelona són els temes que més tracta. Té una escultura al Moll de la Fusta.
Escriptor i antropòleg. És un dels escriptors més populars de la literatura catalana i el més traduït. Després de les incursions en el gènere de la novel·la d’aventures, amb La pell freda i Pandora al Congo, escriu la novel·la històrica Victus (2012), situada a la Barcelona de la Guerra de Successió i escrita en castellà. Bona part de l’obra se situa al barri del Born i descriu el setge que va patir el 1714. Al 2015 va publicar la segona part, Vae Victus, que narra la caiguda de Barcelona el 12 de setembre del 1714 i recorre part del segle xviii borbònic a la ciutat.
Escriptora. És una de les autores més llegides del país, amb una cinquantena de títols tant per al públic juvenil com per a adults. Amb més d’una desena de premis, ha guanyat el Premio Nadal 2017 amb Media vida, el Premi Ramon Llull 2014 amb la història generacional de tres dones Desig de xocolata, amb la Barcelona dels segles xviii, xix i del xxi de fons. També va fer un fresc de la ciutat a Habitacions tancades, un altre dels best-sellers de l’autora, traduït a més de quinze llengües, en què retrata la transformació d’una de les sagues familiars més importants de la Barcelona de final del xix fins a la Segona República.
Escriptor, periodista i polític. És considerat un dels grans prosistes en llengua castellana i innova en mètodes d’aprenentatge en la lectura. A meitat del segle xix fa un viatge per l’Àfrica, Europa i Amèrica que l’acaba portant a Barcelona, ciutat que admira i de la qual escriu unes quantes línies.
Poeta, narrador, traductor i profesor de Llengua i de Literatura francesa. Guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1994, comença publicant poesia amb A trenc de sorra (1948). En narrativa, és autor de Mites (1954) i d’El martell (1956).
Escriptor, traductor, enigmista i periodista. Viu al barri d’Horta. Es pren la vida amb filologia. A Farsa (2006) –Premi Ramon Llull– retrata la Barcelona del Fòrum 2004, en un joc d’enigmes i farses que parodien la societat de principi del segle xxi amb la immigració i la identitat com a temes de fons.
Escriptor en llengua castellana. És un dels autors més llegits i editats en llengua castellana. Ha escrit més de 400 llibres infantils i juvenils, que han estat traduïts a 25 idiomes. És un dels ambaixadors de la ciutat, i, a través de les dues fundacions que té a Barcelona i Medellín, fomenta la lectura i ajuda els joves escriptors a iniciar-se en la carrera literària. Al 2015 va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona.
Aquest novel·lista i periodista fou un dels més destacats escriptors del noucentisme urbanita. Les seves principals novel·les situades a la gran ciutat tenen nom de dona (Fanny -1929-, Eva -1931- i Valentina -1933-.) i les seves memòries duen també un títol ben característic: Del llum de gas al llum elèctric (1951) en tant que evocació de la Barcelona menestral anterior a la Guerra Civil. Cal destacar que aquest escriptor va escriure una de les primeres guies de Barcelona L’art d’ensenyar Barcelona (1929) coincidint amb l’Exposició Universal d’aquell any i també un dels primers assaigs sobre Barcelona com a referent literari i artístic, Barcelona vista pels seus artistes (1961).
Conegut coma Serafí Pitarra, és un dels artífexs de la recuperació de la llengua catalana per a la literatura fou aquest poeta, narrador i, sobretot, dramaturg, que fascinà a generacions de barcelonins amb les seves obres satíriques de traç gruixut i de fascinant bon humor. La ciutat compta amb una vistosa escultura dedicada a aquest escriptor a la Rambla, davant mateix del Teatre Principal del que fou empresari i gestor.
