Un dels més importants novel·listes de tots els temps és aquesta escriptora barcelonina nascuda a Sant Gervasi que convertí la capital de Catalunya un dels seus més celebrats protagonistes. Ja des d’una de les seves primeres novel·les Aloma (1937) fins a la seva gran creació La plaça del Diamant (1962) ambientada al barri de Gràcia. Totalment barcelonines ho són també altres dels seus grans títols com El carrer de les Camèlies (1966) i Mirall trencat (1974). Rodoreda és probablement el narrador més identificable amb Barcelona, de la mateixa manera que Antoni Gaudí n’és l’arquitecte més cèlebre.

Més informació

Nascuda a l’Eixample, aquesta escriptora i periodista va fer de Barcelona un dels seus escenaris més recurrents i predilectes. A la novel·la Ramona, adéu, (1972) la recerca de la identitat femenina es produeix en el marc de la gran ciutat. A L’òpera quotidiana (1982) l’escriptora continua amb la tradició del quadre de costums de la Barcelona de la preguerra fins als anys setanta. 

Més informació

Escriptora, arquitecta i articulista, és autora de les novel·les Primavera, estiu, etcètera (2011), títol amb el qual assoleix un gran èxit de crítica i públic, i L’altra (2014). També és col·laboradora habitual del digital VilaWeb. Alguns dels seus articles es troben recollits al volum No ens calia estudiar tant (2015).

Més informació

Poeta i narrador. Influït per J. V. Foix i Gabriel Ferrater, es consolida com a veu poètica amb La mel (2001). A mala vida constitueix un retrat generacional dels joves passius i retrata els baixos fons de Les Rambles.

Més informació

Novel·lista destacat de la postguerra. Guanya el premi Nadal 1951 amb La Noria, en què plasma la vida dels barcelonins en una jornada de vint-i-quatre hores. Va ser una obra de referència durant la postguerra i una de les obres més originals de mitjans del segle xx en llengua castellana.

Més informació

Escriptor i professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i del Màster d'Edició de la Universitat Pompeu Fabra. Amb l'obra de narrativa Las voces del laberinto (2005) va obtenir el Premi Miradas de la Fundación Manantial del 2006. L'any 2016 va guanyar el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil per la novel·la Herba negra i, el 2017, el Premi Edebé de literatura infantil per La inmortal. Ha estat vicepresident de l'Associació de Periodistes Culturals i és vocal de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Més informació

Pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg. És un dels pares del modernisme català, coetani de Ramon Casas, Mossèn Cinto Verdaguer, Pompeu Fabra, Valle-Inclán, Manuel de Falla o Erik Satie. Amb el seu habitual estil irreverent escriu La niña gorda (1917), situada al Torrent de l’Olla. Al mateix any va estrenar l’obra de teatre L’auca del senyor Esteve, escrita una dècada abans, que és la història d’una família barcelonina de principi del segle xx ambientada al barri de la Ribera.

Més informació

Escriptor, poeta, dramaturg i traductor. De la finca senyorial del carrer Mercaders fins a l’Ateneu, on forma part de la Gran Penya d’intel·lectuals, descobreix la bona vida als restaurants i terrasses de la ciutat i l’ambient del Paral·lel, un ambient molt ben recollit a les seves Memòries. La novel·la, Vida privada, publicada el 1932 –Premi Crexells– fa un retrat sense concessions de les classes altes i baixes de Barcelona. Al 2015 es publica per primer cop en anglès, traduïda per Mary Ann Newman. Traductor de Shakespeare i Dant, és autor d’obres de teatre tan populars com El cafè de la Marina, de llibres de poesia satírica i del llarg poema narratiu El comte Arnau.

Més informació

Narrador i crític literari. A La mar no està mai sola (1996) –Premi Carlemany– retrata els últims dies d’un malalt terminal en una clínica de Barcelona i reflexiona sobre la literatura i la condició humana. A Còmplices de la ciutat ens fa veure les places de la ciutat a través de la psicologia dels personatges, una de les seves debilitats, ja que a L’estiu de la pluja (1999) hi trobem una descripció de Sant Felip Neri.

Més informació

Un dels grans novel·listes catalans de tots els temps. Amb la seva novel·la Incerta glòria (1956) recentment posada en relleu com una de les més importants del segle XX, la figura de Sales no deixa de créixer. Els fragments dedicats a parlar de la Guerra Civil a Barcelona són d’una gran importància. Igualment com a editor d’El Club dels Novel·listes, Sales esdevé un dels més decisius editors de la Catalunya de la postguerra.

Més informació