Antropòleg i escriptor. Al 2014 publica l’autobiografia Picadura de Barcelona, el relat d’aquest empordanès de verb desbordant i talent d’una nit a la ciutat a principi del segle xxi. Rep elogis de la crítica i durant el 2016 escriu cada mes a L’Avenç una sèrie que es titula Els barcelonins. Li agrada experimentar amb el llenguatge, el temps i la forma narrativa. És professor a l’Elisava i al 1999 crea l’Observatori de la Vida Quotidiana, que treballa en projectes d’història i etnografia de Barcelona. També és l’autor d’Entre el poder i la màscara. Una etnohistòria del carnestoltes a Barcelona, que havia de ser la seva tesi doctoral però que va publicar abans de llegir-la.

Més informació

Novel·lista, poeta, traductor i crític va néixer i viure a Barcelona. Doctor en filologia romànica i professor de literatura francesa a la Universitat de Barcelona. Va ser traductor de francès, anglès, italià, català i castellà, així com autor d'antologies i edicions d'obres de Balzac, Voltaire, Baudelaire, Orwell o Perucho. Dues de les seves obres tenen un vincle notable amb Barcelona: Los secretos de san Gervasio, novel·la policíaca en que Sherlock Holmes i el Dr. Watson fan una estada a Barcelona per resoldre un crim, i Barcelona y sus vidas, un recull d'articles breus sobre els racons, la història, els costums i els misteris de la ciutat.

Més informació

Poeta , crític d’art, dramaturg i filòsof, nasqué a la plaça Reial de Barcelona. El 1904 publica El llibre que conté les poesies de Francesc Pujols, és autor de Recull de crítica artística (1921) i un dels pocs defensors de la figura i l’art d'Antoni Gaudí amb el llibre La visió artística i religiosa d’en Gaudí (1927). En teatre, publica El llibre de Job (1922) i la tragèdia Medeia (1923).

Més informació

Escriptor, articulista i traductor. És un dels referents contemporanis de les lletres catalanes. Amb la novel·la Maletes perdudes, guanyadora del Premi Llibreter 2008, que connecta Barcelona amb les ciutats de Londres, Frankfurt i París.

Més informació

Té una educació autodidacta i, per generació, hauria d’haver format part de l’Escola de Barcelona –la de Carlos Barral, Gil de Biedma, Juan Marsé o Juan García Hortelano–, però va quedar-ne al marge. Durant molts anys, ven llibres de vell al Mercat de Sant Antoni. Retrata la Barcelona de postguerra a les seves novel·les.

Més informació

Escriptora i periodista, debuta amb Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys al 2008, un collage generacional amb una ciutat en obres i barris en transformació. A Egosurfing, Premi Josep Pla 2010, hi apareix La Sagrera, el barri on ha viscut. Ha escrit en antologies de contes sobre la ciutat: Odio Barcelona i Matar en Barcelona. Amb Les possessions es va fer amb el III Premi Llibres Anagrama de narrativa en català. Forma part activa de la vida literària, que relata a les columnes dels diaris amb què col·labora.

Més informació

Escriptora catalana en llengua castellana. A la universitat coneix Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater i José Agustín Goytisolo i entra a treballar a Seix Barral, després de llicenciar-se en Filologia Hispànica. A Luna lunera, la novel·la més autobiogràfica que rep el Premi Ciutat de Barcelona, fa un retrat de la Barcelona de la postguerra a través d’una família de la burgesia catalana, els Vidal Armengol. El 1994 rep el Premi Nadal per Azul, protagonitzada per Andrea, el mateix nom que la protagonista de Nada, guanyadora del Nadal cinquanta anys abans. La novel·la transcorre entre Barcelona, Nova York, Cadaqués i Castellorizo. Forma part de l’Escola de Barcelona i de la Gauche Divine.

Més informació

Periodista, professor de literatura i escriptor, Joan Rendé va ser el cèlebre Doctor Scòpius que signava columnes a l'AVUI dels vuitanta, va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i va escriure programes de ràdio i de televisió com "Oh, Bongònia". Ha guanyat diversos premis literaris: el Víctor Català de contes , el Mercè Rodoreda i el de la Crítica Serra d'Or. La seva darrera novel·la és Els anys de la serp (2017) sobre la dura postguerra.

Més informació

Poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. Autor de Primer llibre d'Estances (1919), Segon llibre d'Estances (1930), Tres suites (1937), Elegies de Bierville (1943), Salvatge cor i Esbós de tres oratoris (1953). El 1939 s’exilia a França i torna el 1943. Tradueix els clàssics per a la Fundació Bernat Metge, de la qual n’acaba sent director.

Més informació

Narradora, guionista i assagista. S’instal·la a Barcelona el 1968, on es llicencia en Filologia Hispànica. No és fins al 1980 que s’estrena com a escriptora amb Una primavera para Domenico Guarini, amb Barcelona de fons. A La meitat de l’ànima, una reflexió sobre la literatura i la memòria, el punt de partida és una diada de Sant Jordi a Barcelona.

Més informació