Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme

El nostre ecosistema requereix un major volum de persones amb capacitats digitals avançades que la ciutat no pot proveir (els programadorsi les programadores de webs, analistes de Big Data, dissenyadors i dissenyadores de videojocs, els i les expertes en realitat virtual o encriptació, entre d’altres). 

En aquest sentit impulsarem una iniciativa a gran escala per formar talent digital com una de les majors iniciatives per impulsar la capitalitat digital. Formarem 3.000 nous professionals digitals en els propers 5 anys, a través d’una iniciativa ambiciosa, la IT Academy, impulsada mitjançant Barcelona Activa i el centre de formació digital Cibernàrium, comptant, també, amb el sector privat. Serà un programa adreçat a joves però també al reskilling de professionals d’altres sectors que vulguin reciclar-se en el món digital.

La capitalitat digital en termes d’innovació ha de seguir comptant amb l’impuls dels poders públics per establir nous espais facilitadors de l’activitat econòmica a la ciutat. 

Per a això, a través de Barcelona Activa i altres operadors obrirem en aquest mandat tres nous espais destinats a l’activitat econòmica: 

• Palo Alto 
• Estadi Lluís Companys 
• Port Olímpic 

Tots tres seran espais que caldrà obrir necessàriament en col·laboració amb la societat civil, orientant-los a diferents sectors econòmics, a través d’una crida a sumar-se a aquests projectes.

No podem parlar de capitalitat digital, sense referir-nos a un element clau del nostre posicionament global, com ha estat el Mobile World Congress. Aquest és un exemple del que Barcelona pot aconseguir quan combina ambició, col·laboració interinstitucional i el suport de la societat civil. Volem que la ciutat doni el millor de si mateixa durant la celebració del Mobile World Congress. 

Però no n’hi ha prou amb el funcionament ordinari: la ciutat ha assegurat que serà la seu d’aquest esdeveniment, com a mínim, fins l’any 2025, assegurant el posicionament global en aquest àmbit i, en clau interna, continuant enfortint l’economia digital a nivell local. Una iniciativa que es lidera en col·laboració amb totes les institucions impulsades per la Fundació Mobile World Capital Barcelona.

Posarem a disposició de les empreses de la ciutat nous recursos per a acompanyar-les en els seus processos de transformació digital. Aquests nous recursos inclouran un servei d’assessorament individualitzat per a dissenyar el pla de digitalització -que comptarà amb experts sectorials que puguin assessorar en funció de la tipologia d’empresa i el seu model de negoci -i nous itineraris formatius que ajudaran a la implementació del pla.

Desenvolupament d’un pla de formació tecnicoprofessional com a eina clau d’increment del grau d’ocupabilitat de les persones treballadores. Es proposen accions formatives, online i presencials, en els següents sectors estratègics de la ciutat:

• Indústria 4.0
• Indústries creatives i culturals
• Economia verda i circular
• Turisme
• Esports
• Salut i Cures
• Economia Blava
• Comerç de Proximitat

Volem que Barcelona actuï de manera holística en la capacitació digital de la ciutadania a través de posicionar la ciutat com a Hubde Formació Digital. Aquesta acció, s’estructura en base al desplegament de l’estratègia de formació i economia digital, i té com a principals pilars els següents projectes: Ampliació de la IT Academy: que forma a nous professionals en tecnologies punteres a través del re-skilling.

• Escola 42 de la Fundació Telefónica: model de pedagogia gratuïtaiinnovadora per a joves per convertir-se en desenvolupadors de software.
• Foment vocacions STEAM: un programa per fomentar coneixements, competències i vocacions tecnològiques amb perspectiva de gènere.
• Estratègia digital del Cibernàrium: una eina clau de formació dins l’ecosistema de la ciutat, i que permetrà adaptar la prestació de serveis al canals digitals

L’Ajuntament de Barcelona vol fer una aposta estructural pel talent, un concepte que parteix del potencial de les persones com a motor per a la innovació social i la competitivitat empresarial, per a la creació d’ocupació de qualitat, inclusiva i que impulsi el progrés social. 

Per fer-ho, impulsarem una mesura de govern específica, que reforci i posi en valor les aliances necessàries per a la generació, el desenvolupament i l’atracció de talent a la ciutat, i que també vinculi la promoció del talent amb els valors de la marca Barcelona, com una destinació referent per dur a terme projectes vitals i professionals.

A més de la importància de generar talent i de retenir-lo a la nostra ciutat, cal fer també una aposta per a la recuperació i atracció del talent fugat. Per a això, impulsarem un pla de retorn del talent, que ens permeti incentivar el retorn a Barcelona de les persones joves menors de 35 anys que van emigrar, especialment, a causa de la crisi econòmica. 

A través d’aquest pla, preveiem que serà possible començar a promoure el retorn de diversos centenars de joves, que ja hem detectat que estan interessats a poder tornar a Barcelona, fent que la seva experiència migratòria reverteixi en una aportació valuosíssima professional i culturalment per a la ciutat, i als quals els oferirem una cartera de serveis a mida de les seves necessitats o interessos.

Posarem en marxa l’InternationalWelcome Desko Center, per oferir atenció presencial al talent internacional, que s’ubicarà a l’edifici MediaTIC, al cor del 22@, junt amb l’Oficina d’Atenció a l’Empresa. Aquest espai esdevindrà una potent finestreta única per als professionals internacionals a la seva arribada a Barcelona, per facilitar tota mena de tràmits municipals i per trobar també assessorament sobre aspectes vinculats a la vida social i comunitària de la ciutat. 

Amb això reforçarem una estratègia integral de 360 graus durant tot el mandat, amb nombroses activitats per donar la benvinguda als professionals internacionals i facilitar el seu establiment i integració per convertir-se en nous barcelonins i barcelonines. A la tardor del 2020 es va celebrar la Barcelona ExpatWeek amb 34 webinars, tallers i networkingsonline que va aplegar 2.609 persones participants provinents de 130 països i 88 ponents internacionals. 

Farem una aposta en relació amb el domini de l’anglès a l’Administració, no tan sols pel que fa a aquells que ens visiten, sinó com una eina crítica contra l’obsolescència i com un element que ens aporta valor en diversos aspectes. 

En aquest sentit, impulsarem la possibilitat de realitzar tràmits municipals en llengua anglesa, així com també la formació en anglès entre el personal municipal i la inclusió de l’anglès com un element positiu en el sistema d’accés a l’administració pública.

El projecte thinknet ha de permetre posicionar Barcelona Activa com a ens de referència a nivell local, nacional i internacional pel que respecta a la reflexió, les polítiques de desenvolupament i de promoció econòmiques. Aquest thinknet serà una plataforma de generació, difusió i interacció de coneixement sobre idees i tendències per a l’elaboració de polítiques públiques.

Les associacions de comerciants, a més de millorar la competitivitat dels seus establiments associats i de ferne promoció, tenen una responsabilitat social que les converteix en prescriptores d’integració i innovació, promotores de les relacions socials i partícips de les dinàmiques comunitàries. Són i han de ser agents de desenvolupament social i econòmic del territori. 

Així mateix, l’associacionisme comercial constitueix una eina fonamental per definir i implementar, des del territori, estratègies que responguin als reptes concrets de cada moment. La qualitat en la gestió i el tipus d’activitats de les associacions de comerciants esdevenen fonamentals per desenvolupar el comerç. 

D’una banda, es tracta d’impulsar accions i projectes que enforteixin, professionalitzin i transformin l'associacionisme comerciali, de l’altra, de generar models innovadors de col·laboració publico-privada (PPP), com són les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU).

La digitalització està modificant els hàbits de consum i, per tant, les relacions comercials amb la clientela. No obstant, moltes botigues encara no tenen presència a Internet, o la tenen molt bàsica, i no és habitual que habilitin elements de comunicació en línia per mitjà d’un web o de xarxes socials.

Com s’ha pogut comprovar durant els mesos de confinament a causa de la pandèmia de la COVID-19, per al comerç, la digitalització ja no és una opció sinó una necessitat. El comerç barceloní ha de disposar de sistemes de fidelització i de venda en línia. 

L’Ajuntament hi contribuirà amb una línia de subvencions que l’ajudin a millorar el nivell de maduresa digital dels establiments, així com impulsant una plataforma digital que els visibilitzii permeti comprar-hi en línia (Botigues obertes). 

Afavorir la transformació digital del comerç. Les tecnologies digitals s’han de convertir en un aliat del comerç de proximitat i en una nova oportunitat perquè creixi. És imprescindible que els comerços estiguin ben posicionats en les xarxes socials i obrin i promoguin canals de venda en línia. L’Ajuntament contribuirà a aquesta transformació mitjançant subvencions i altres actuacions.

S’activaran diversos programes de subvenció que modernitzin i enforteixin el comerç de proximitat i, alhora, es donarà un nou impuls a les campanyes estacionals de promoció, amb la col·laboració de les associacions representatives del sector, que sensibilitzin a la persona consumidora de la importància del comerç de proximitat a través de posar en valorar els llaços amb les persones. 

Es desenvoluparà un nou model de campanya de Nadal que posi en valor el comerç de proximitat i posicioni a la ciutat en l’escenari internacional, com a ciutat de compres, a través d’una programació que apropi una oferta d’activitats culturals, lúdiques, científiques i esportives de qualitat a les zones comercials de la ciutat. D’aquesta manera, la campanya de Nadal que es desenvolupa en la zona central de la ciutat, tindrà coherència amb allò que passa als barris. 

Barcelona compta amb43 mercats municipals, que són el motor dels 73 barris de la ciutat, i els líders del comerç de proximitat i referents de salut i sostenibilitat. En aquest sentit, es destinaran més de 100 milions d’euros a la transformació i millora dels mercats de la ciutat. 

El model “Mercats de Barcelona” aposta pel desenvolupament dels mercats seguint un model mediterrani que uneix les persones i el comerç, complint un paper especial en la construcció de la ciutat i de la seva organització social, econòmica i urbana. 

El context d’emergència sanitària de l’any 2020 encara vigent ha reforçat la necessitat d’accelerar el procés de digitalització. Especialment pel que fa l’impuls del Marketplace digital i el pla general d’obres, millores i manteniment (PGO) per mercats. 

Els establiments a peu de carrer dinamitzen en gran mesura l’activitat comercial i de serveis de Barcelona. Això es deu a l’elevada densitat del teixit comercial de la ciutat, que va associada a un alt índex d’aprofitament de la superfície comercial. 

En aquest sentit, s’aposta per reduir el nombre de locals buits a la ciutat i fomentar una ocupació sostenible d’aquests com a actiu estratègic, diversificant-ne els usos i vetllant per l'equilibri d’activitats en locals als diferents districtes i establint una col·laboració entre agents públics, privats i socials. 

Es desplegaran 7 mesures estratègiques, de les quals destaquen els baixos de protecció oficial (BPO), la borsa de lloguer de locals de planta baixa, un Marketplace propi i subvencions per a la instal·lació de noves activitats comercials. 

L’efecte de la pandèmia ha repercutit de manera directa a diferents sectors de l’economia local de la ciutat, per la qual cosa l’Ajuntament destina un total de 20 milions d’euros en subvencions i ajuts directes, que estan adreçats als sectors més afectats davant la situació generada per la COVID-19. 

En aquest sentit, l’actuació té com a objectiu l’activació de l’economia de la ciutat, donant suport al teixit productiu en aquelles inversions necessàries que fomentin tant la supervivència com la reobertura dels establiments, o que tinguin una dimensió transformacional orientada a la seva millora competitiva, la seva adequació o la seva reorientació. 

La descarbonització de l’economia, la reducció de la petjada ecològica i la millora de la qualitat de l’aire, són reptes majúsculs que hem d’afrontar des de tots els sectors econòmics de la ciutat, incloent el petit comerç. 

Es fomentaran bones pràctiques ambientals dins del sector: millorar l’eficiència energètica dels establiments, fomentar el consum responsable per part de la ciutadania i reduir l’impacte ecològic de la distribució comercial implantant centres de distribució de mercaderies d’última milla. Alhora, es crearà una nova categoria de comerç sostenible als premis “Comerç de Barcelona”. 

Es considerarà la necessitat d’implantar centres de distribució urbana de mercaderies d’última millail’ús de vehicles de zero emissions i de tecnologies de transport intel·ligent. Així mateix, s’estudiarà la possibilitat d’aplicar mesures fiscals que redueixin l’impacte de les externalitats negatives derivades de la distribució física a domicili per part de grans empreses.

El comerç és precisament motor de treball i econòmic però també definidor de la fisonomia dels barris. De la configuració, quantitat i dimensió dels establiments, de la seva diversitat i especialització en dependrà la qualitat de vida de la ciutadania. Per això, conèixer el teixit comercial equival a conèixer la qualitat de vida de la nostra ciutat. 

En els darrers anys, aquest s’està transformant de manera accelerada com a fruit dels canvis en els hàbits de consum. Aquesta transformació, així com la necessitat de generar coneixement per planificar i executar les polítiques comercials, requereix una eina continuada per conèixer en tot moment l’estat de la planta baixa de la ciutat. 

Per tant, aquest cens es converteix en una eina clau per donar suport a la ciutadania, als comerciants i a l’Ajuntament en l’assoliment de tres objectius: 

• Analitzar tendències, conèixer moviments i noves fórmules i innovacions 
• Disposar de coneixement de qualitat per alimentar la presa de decisions 
• Oferir eines a tots els agents implicats en el comerç

Servei especialitzat i personalitzat per a acompanyar a les persones autònomes, Pimes i l'ecosistema d'Economia Social, en la identificació i captació dels ajuts més adequats a la seva situació. A través de:

• Treballar conjuntament amb l’empresa en el diagnòstic i la definició del millor itinerari a seguir, per aconseguir el finançament que necessita la teva empresa. 
• Proporcionant assessoramenten funció de lesnecessitatsespecífiques de cada empresa i donar suport en el procés de tramitació i obtenció de recursos.

Un dels objectius que ens hem fixat és augmentar la contribució del turisme a Barcelona. Cada any, dormen a la ciutat més de 18.000.000 de visitants que generen riquesa a la nostra economia, però que també generen despesa dels nostres serveis públics des de la neteja fins a la seguretat, reptes que ens obliguen a controlarho, com també els habitatges il·legals d’ús turístic i reptes de convivència que l’Ajuntament, mitjançant els seus serveis públics, ha de mitigar.

De la mateixa manera que Barcelona serà economia i cultura o no serà, Barcelona serà metropolitana o no serà. Per això,proposem que Turisme de Barcelona, un dels majors exponents de la col·laboració publicoprivada, esdevingui una institució que hem de “metropolitanitzar”. Per gestionar el repte turístic, hem de ser capaços de projectar-nos al món ampliant el perímetre turístic de la ciutat i diversificant la nostra oferta més enllà de les icones patrimonials que ens han donat un extraordinari reconeixement mundial. 

Per això, incentivarem i ajudarem les indústries creatives, la cultura, l’esport, la recerca i el territori a crear nous espais turístics, nous imaginaris, que congreguin el màxim interès dels barcelonins i les barcelonines i, alhora, esdevinguin nous centres d’atracció per aconseguir que els nostres visitants esdevinguin també ciutadans i ciutadanes a temps parcial de Barcelona.

Crearem un fons econòmic per incentivar la producció o la importació de nous continguts culturals, en tant que això suposi i impliqui un valor exemplificant i culturitzant. 

Aquest fons s’ha de dur a terme amb la col·laboració de la societat civil, seguint així una tradició de complicitat i mecenatge que ha permès posar en marxa a Barcelona institucions culturals tan rellevants com el MACBA, la Fundació Miró o la Fundació Tàpies i que manté la flama d’iniciatives privades tan reeixides com els projectes artístics Vila Cases o el Museu Egipci, per citar únicament alguns exemples de referència.

Creació d’un Congrés Turisme-Cultura per establir un pacte entre ambdós sectors, amb la finalitat de crear noves propostes de valor per incentivar el turisme aspiracionali promoure la producció cultural local.

Impulsarem una nova estratègia de promoció econòmica internacional. La nova estratègia fixarà les prioritats de la ciutat en matèria de promoció de ciutat, tant en els sectors estratègics com en els àmbits geogràfics prioritaris per tal d'identificar i aprofitar oportunitats econòmiques i d’inversions de l’exterior, en un treball conjunt amb la societat civil de la ciutat. 

Aquesta estratègia seguirà apostant per a la millora de la connectivitat de llarg abast de l'aeroport de Barcelona i l'atenció a la comunitat econòmica internacional com a actius clau pel desenvolupament econòmic de la ciutat.

A principis de 2019, es va presentar el brandbook, Identitat i posicionament de Barcelona. Un nou relat com a resultat del procés participatiu amb agents locals i internacionals per a la cocreaciódel nou relat de Barcelona. D’aquest procés en resulta la nova idea de marca i la signatura alwaysBarcelona. Processos similars també els van impulsar altres ciutats globals amb I Love NY, Be Berlin o I Amsterdam. 

Un cop definit el nou relat de la marca-ciutat, ara hem de construir la reputació que volem de la nostra ciutat, i això és una tasca constant i col·lectiva, que impulsarem a través del desenvolupament d’un pla específic de la marca Barcelona, que és un actiu molt important per a la nostra economia. Ho farem amb les entitats signants del “Memoràndum d’entesa per a la identitat i la reputació de Barcelona”: Port, Aeroport, Mobile World Capital Foundation, FC Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona, Acció,Fira de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona, PIMEC, Consorci Zona Franca de Barcelona, Foment del Treball, Associació Catalana d’Universitats Públiques i Consorci de Turisme de Barcelona. 

També farem una campanya internacional amb focus en pilars clau amb missatges com la connexió, el talent i la iniciativai impulsarem un baròmetre de resiliència de marca-ciutat per mesurar l’evolució de la percepció internacional i el posicionament de la ciutat,

L’Ajuntament, acompanyat d’iniciatives de la societat civil, impulsarà la creació de noves eines de col·laboració publico-privada, com una Agència de Captació d’Inversions Internacionals perasortir a l’exterior a la cerca d’aquelles companyies que volen instal·lar-se a Barcelona i facilitar i acompanyar el seu procés d’aterratge a la ciutat. 

Volem anar, de forma decidida, a cercar els grans de la tecnologia i de l’ecosistema empresarial, per convèncerlos que Barcelona és un dels millors llocs del món per ubicar-hi la seu de les seves companyies.

Per tenir presència arreu del món, en aquells espais que considerem estratègics des del punt de vista de les oportunitats econòmiques, impulsarem grans missions de caràcter econòmic i empresarial, amb alta representació institucional i també amb la implicació de diferents sectors de la ciutat, cosa que ens permetrà potenciar l’impacte promocional d’aquestes iniciatives de diplomàcia econòmica. 

Aquestes grans missions, les “Barcelona Week”, haurien d’impulsar-se amb caràcter anual, aprofitant l’organització d’algun acte de caràcter commemoratiu, cultural o esportiu, en el marc de mercats estratègics de la ciutat de Barcelona.

Durant la crisi sanitària, l’Ajuntament ha realitzat una sèrie d’accions de briefing encaminades a la protecció de la marca ciutat i amb operadors generadors d’opinió a nivell global per encapsular la reputació de BCN de les males tendències de l'entorn. Manteniment de les xarxes d'informació amb ambaixades, consolats i cambres de comerç estrangeres sobre l'activitat econòmica de la ciutat de Barcelona.

Amb l’objectiu de mantenir el prestigi de la marca Barcelona, i reforçar els valors que fan diferencial a la ciutat de Barcelona i el seu posicionament i projecció internacional. Realitzarem una campanya de reputació internacional en mitjans internacionals, en coordinació amb tots els agents locals, de manera que es desenvolupin campanyes de promoció en clau econòmica en l’àmbit internacionals a través dels diferents mitjans digitals a l’abast.

En el marc de la campanya de comunicació “BCN mai s’atura”, s’ha habilitat un apartat específic que aglutina accions i propostes que estimulin l’activitat turística entre la població local, com a mesura de foment del consum per contribuir a la represa de l’activitat econòmica. 

La més destacada és la posada en funcionament de Barcelona Panoràmica, una ruta de bus turístic adreçada prioritàriament al públic local, amb preus reduïts i sortides tots els caps de setmana d’estiu, que ha tingut molt bona acollida. 

Turisme de Barcelona ha ofert a totes les empreses membres del Consorci, una plataforma de difusió de les seves promocions que ha habilitat sota el nom de Barcelona Marketplace. Aquesta plataforma, que ha comptat també amb suport de difusió per part de l’Ajuntament de Barcelona, aglutina més de 200 activitats de lleure, visites, comerç, cultura, restauració, etc., que s’ofereixen a la ciutadania de Barcelona.

La situació generada per la pandèmia va portar el Consorci Turisme de Barcelona a reformular tot el pla de treball previst per enguany, i s’han definit un total de 44 accions a desplegar en paral·lel al procés de desescalada i condicionades per la reobertura progressiva de les connexions aèries, així com per traçar objectius a llarg termini i consolidar les posicions que té Barcelona, en àmbits estratègics, com el turisme de reunions o el turisme LGTBI. 

S’ha prioritzat, en primer lloc, el públic local amb la posada en marxa del Barcelona Marketplace, que aglutina més de 200 activitats i propostes de lleure, cultura, comerç o gastronomia. S’ha treballat també en una nova campanya de promoció, amb un fort component digital, adreçada als mercats de proximitat, nacional i europeu, que es posarà en marxa properament. 

S’ha mantingut el contacte constant amb els operadors nacionals i internacionals com WTTC, ETOA, ECM, compartint dades i estratègies per fer front als efectes de la crisi de la COVID.

Amb la finalitat d’ajudar el teixit empresarial i acompanyar-lo en un procés de reobertura amb condicions de seguretat sanitària, s’ha posat en marxa el projecte BCN SafeCity –SafeVisit, un servei d’assessorament en línia per a qualsevol negoci vinculat a l’economia del visitant. 

A través d’un senzill formulari, es pot obtenir un informe gratuït amb aquelles mesures, protocols o certificacions, que són més adequats a cada cas, en funció de la tipologia d’activitat. Per fer-ho possible, s’ha fet un exercici de recopilació i ordenació de totes les iniciatives adoptades per les diferents administracions i entitats certificadores.

Poden accedir a aquest servei empreses vinculades amb l’allotjament, restauració, oci nocturn, transport, parcs d’atraccions i oci, activitats culturals i esportives, comerços i mercats, agències de viatge, guies, espais naturals protegits, entre d’altres.

Impulsarem una reducció dels tràmits i barreres per a l’activitat econòmica de les empreses, els i les professionals i la ciutadania en general, per tal d’afavorir i facilitar que tothom que tingui una idea pugui desenvolupar-la a la ciutat. En aquest sentit, adherirem Barcelona a la Finestreta Única Empresarial i posarem en marxa el nostre propi Portal Únic Empresarial amb la voluntat d’agilitzar i millorar l’eficiència en la relació ciutat-Administració i simplificar els tràmits als emprenedors de noves activitats a la ciutat.

Des de gener de 2020, els nous emprenedors i emprenedores no hauran de pagar la taxa d’inici d’activitat econòmica. Aquesta és una mesura que pot ajudar aquests professionals a donar les primeres passes i a engegar la seva activitat d’acord amb les recomanacions del Doing Business Report.

Aquests moments extraordinaris de crisi, han requerit l’activació d’un bon nombre de mesures enfocades a la recuperació, i que estan adreçades tant a les empreses com a la ciutadania. No obstant, davant el gran volum de canvis plantejats, es proposa crear una eina que permeti acompanyar a la ciutadania en la recepció d’ajudes. 

Així, es proposa la creació d’una Oficina tributària d’atenció i assessorament fiscal per a la ciutadania i empreses, que permetrà atendre tots els dubtes i consultes relacionades amb les noves mesures fiscals. També es promourà la implantació d’un nou calendari fiscal que flexibilitzi el pagament dels diferents tributs municipals amb l’objectiu d’alleugerir les conseqüències econòmiques i socials de la COVID-19.

Amb l’objectiu final d’augmentar la liquiditat de les empreses proveïdores de l’administració, reduirem els terminis de pagament de les factures a 20 dies. D’aquesta manera es minimitzaran les tensions econòmiques derivades de la pèrdua d’activitat causada per la crisi sanitària, com a mínim en tot allò que depengui de l’Ajuntament.

Flexibilització dels termes i terminis per a l’atorgament de subvencions amb l’objectiu d’agilitzar al màxim els terminis de pagament i accelerar l’arribada de liquiditat a les activitats beneficiàries dels ajuts.

Les startupssón un actor clau dins del nostre ecosistema econòmic donat que són motor d’innovació per al teixit productiu local, magnets d’atracció de talent creatiu i inversions estrangera i peça clau per al posicionament de la marca de ciutat a escala global. 

Per aquest motiu, participarem en Fons d’Inversió que operen a la ciutat i que tinguin polítiques d’inversió alineades amb les nostres prioritats, per tal d’impulsar la creació i el creixement de les startupsdel nostre ecosistema, especialment aquelles vinculades amb els sectors estratègics.

Qualsevol persona que vulgui rebre atenció per resoldre aspectes relacionats amb la recerca de feina, ajuts a empreses, emprendre un negoci o rebre formació, pot adreçar-se al telèfon gratuït 900533175 que Barcelona Activa ha posat en marxa al 2020. El servei atén, informa i deriva als serveis i recursos especialitzats que s’adapten millor a les necessitats individuals. El telèfon està operatiu de dilluns a divendres, de 9h del matí a 18h de la tarda.

Impulsarem un Acord per a l’Ocupació de Qualitat a Barcelona, per tal de concertar mesures concretes amb els sindicats i els agents socioeconòmics de la ciutat, així com amb el treball en xarxa amb les entitats que col·laboren desenvolupant accions de la millora de l’ocupabilitat i de la inserció de les persones. En aquest sentit, també reimpulsarem el debat sobre el salari mínim de referència, acompanyant-lo amb mesures que necessàriament tinguin en compte l’evolució del cost de la vida en matèria d’igualtat, estabilitat i qualitat de l’ocupació. 

Entre d’altres, també haurem de concretar mesures per impulsar una major qualitat de l’ocupació respecte de les noves formes de treball (economia de plataforma), que apostin per la recuperació salarial i que redueixin la bretxa salarial.

Treballarem per aconseguir un nou acord amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que ens permeti accelerar la creació d’un consorci per a la gestió de competències en matèria de planificació, gestió i execució de les polítiques actives d’ocupació.

La transformació econòmica ha d’anar acompanyada de transformació i adaptació en les capacitats de les persones. Per això, reforçarem i millorarem els processos d’acompanyament i de millora de l’ocupabilitat dels col·lectius que més ho necessitin, posant èmfasi en l’adaptació contínua als canvis tecnològics i en les demandes del món laboral. 

Ho farem posant en marxa un nou model de servei integral d’ocupació que englobi l’orientació professional, la intermediació, el model d’oficina i les aplicacions tecnològiques necessàries, per a una actuació més integrada, i dissenyarem un sistema d’informació per a l’ocupació a la ciutat.

Es tracta d’una nova línia de subvenció a la contractació plantejada de forma directa per a autònoms, pimes i comerços de diferents sectors del teixit empresarial barceloní. 

Aquesta línia de subvencions s'adreça a la creació de nous contractes amb una durada mínima de 6 mesos, L’import màxim de la subvenció és de 5.000€. L’import de la subvenció no pot excedir el 80% del cost salarial anual per tal d’ assegurar el compliment dels criteris d’ocupació de qualitat.

Definició d’una nova estratègia d’ocupació de ciutat, adaptant-la a les necessitats sorgides del nou context post-COVID. Aquesta es desplegarà en forma de 86 actuacions distribuïdes en 7 línies de mesures: governança, suport als aturats, suport a col·lectius vulnerables, foment de la formació, impuls de l’ocupació de qualitat, foment de l’ocupació juvenil i desenvolupament econòmic de proximitat. 

Es destinarà un pressupost inicial previst de 37M€ i s’hi afegirà una inversió extraordinària de 25M€ que impulsi la recuperació econòmica i minimitzi l’impacte en la pèrdua de llocs de treball.

Volem fer una aposta per aquells sectors econòmics que creïn ocupació de qualitat. Per això, aprofundirem en la inclusió de clàusules socials a la contractació pública, tant com a element de creació d’ocupació per a col·lectius vulnerables, com des del punt de vista de la garantia del compliment d’uns estàndards de qualitat en l’ocupació o d’igualtat de gènere, per lluitar contra la precarietat laboral des del sector públic.

Creació d’espais comuns de trobada per a la comunitat empresarial i ocupació amb el Saló conjunt Biz-Ocupació per fomentar la recuperació i la interacció de l’ecosistema empresarial i la reactivació del mercat de treball,. 

Amb més de 260 activitats i conferències per part dels dos espais, amb l’objectiu de re-impulsar els negocis per a generar creixement econòmic i oportunitats laborals. La seva programació s’ha dividit en: 

• El Biz-Barcelona amb àrees temàtiques com: emprendre, creixement, nous reptes ,noves realitats, startups, businessinnovationi Talent Arena. 
• Saló Ocupació: Coneix, apropa’t, descobreix, preparat i comparteix, a més del Talent Arena.

A través d’un impuls compartit amb les federacions i el teixit d’empreses i entitats que representen la diversitat de famílies de l’economia social i solidària, elaborarem una estratègia de ciutat 2020-2030 on definim el rumb i les prioritats en aquesta matèria durant la dècada. 

Aquesta estratègia ha de posar sobre la taula molts dels reptes i oportunitats comuns a tot el teixit econòmic (digitalització, qualitat laboral, economia de plataforma, transició ecològica...). 

Volem assegurar un creixement d’aquest àmbit a la ciutat sense perdre de vista els seus valors específics, consolidant les polítiques i serveis municipals, així com impulsant noves infraestructures de referència com la que probablement serà la incubadora de cooperatives més gran d’Europa, al complex de Can Batlló.

Serveis d'acompanyament i formació per a projectes i empreses d'Economia social i Solidària de Barcelona Activa i, especialment, les activitats del centre INNOBA i l'enfortiment de la INNOBADORA, espai i comunitat d'incubació d'empreses d'ESS. “Aixequem l’ESS: Assessorament en Economia Social i Solidària en temps de la COVID-19”. 

Servei especialitzat i personalitzat que acompanya empreses i organitzacions de l’Economia Social i Solidària a la seva reactivació per l’impacte de la COVID-19 en relació a ajuts econòmics, temes jurídics, finançament, comunicació, gestió i organització d’equips.

Desenvolupament de programes de suport al finançament de les empreses de l’economia social i solidària:

• Enfortim ESS: subvencions de fins al 80% per finançar la creació i l’enfortiment de cooperatives, entitats i projectes de l’economia social i solidària. Es prioritza la creació, la consolidació i la intercooperacióen l'impuls de projectes d'interès per la ciutat.
• Crèdits cooperatius per reactivació del teixit ESS: fons de crèdit publico-cooperatius amb Coop57 i Fiare Banca Ètica per impulsar línies de crèdit per l'ESS a la ciutat de Barcelona
• Impulsem el que fas: subvencions de fins al 80% per finançar projectes individuals o col·lectius que impulsin l’economia als barris.

Espai de referència de l’Economia Social i Solidària a Barcelona i dispositiu d’incubació cooperativa i de suport a l’ESS més gran d'Europa al districte de Sants-Montjuïc. 

Una inversió en la infraestructura i col·laboració amb el teixit de l'ESS pel desenvolupament i consolidació de l'activitat col·lectiva i de gestió comunitària entre el veïnat, l’Ajuntament i el moviment cooperatiu que s’ha de realitzar en aquest recinte rehabilitat.

El context actual ha evidenciat la necessitat d'incorporar la dimensió digital, a més de suposar un mitjà d'impuls de l'economia col·laborativa i fons d'innovació en prestació i accés als serveis i, en general, de interrelació i cobertura de necessitats. 

A través de la col·laboració amb el món universitari s'impulsa el Programa SharingCitites per impulsar l'economia col·laborativa al servei de les persones i la ciutat incloent: 

• Digital Match Impuls: 6 programes d’impuls digitalització i plataformització empreses i clúster empresarials 
• Captació de finançament per a projectes i recerca
• Recerca aplicada i especialitzada en aquest àmbit

Properament, presentarem una estratègia 2020-2030 per a impulsar el que anomenem economia per a la sostenibilitat, pensada amb visió holística, que incorpori actuacions específiques inspirades també en experiències internacionals, articulades al voltant de tres vectors d’actuació, seqüencials i complementaris: 

• Desfrenar i aixecar barreres –burocràtiques, administratives i culturals–que, en aquest moment, representen obstacles per a la inversió en matèria d’economia verda. En aquest sentit, com a exemple, revisarem el conjunt de procediments administratius que actualment s’han de seguir per a poder realitzar inversions de millora de l’eficiència energètica. Unes inversions que, a escala d’agregat, són generadores d’activitat econòmica i ocupació.
• Accelerar la presa de decisions de persones particulars i empreses que vulguin invertir en eficiència energètica, creant incentius que accelerin el canvi i que multipliquin els impactes en termes de sostenibilitat però també en termes de generació d’activitat econòmica i ocupació.
• Regular (obligar), perquè la nova activitat econòmica que vulgui instal·lar-se a la ciutat estigui alineada amb els valors de la sostenibilitat i que l’existent s’adapti als nous paradigmes mediambientals.

Desenvoluparem l’Eix Besòs com a nou eix verd de la ciutat, per donar un nou impuls a l’activitat econòmica i l’ocupació vinculades a l’activitat industrial innovadora (indústria 4.0) i a la transició ecològica. 

Un espai per aglutinar les pimes industrials que aposten per la nova indústria 4.0, per l’economia verda i circular que són generadores d’ocupació de qualitat i valor afegit.

L’ecodistrictedel Besòs, impulsat també a l’acció 29, ha de ser un espai catalitzador d’activitat econòmica, innovació, coneixement i talent “verds. Coincidintamb el Campus Besòs impulsat per la UPC i el Consorci Besòs, com a pol de coneixement, recerca, innovació i emprenedoria vinculades amb l’economia verda. Un espai on tenim previst crear, en els propers anys, una nova incubadora de Start Ups “verdes” que pugui aprofitar tot el potencial innovador i de talent que es generarà des del Campus Besòs i vincular-ho amb l’ecosistema econòmic i empresarial de la ciutat.

Dins dels paquets de mesures d’acceleració que formen part de l’estratègia del nou BCN Green Deal, volem destacar la creació d’un fons de fins a 50 milions d’euros municipals per acompanyar i accelerar la transició energètica de la ciutat, impulsant l’energia renovable i atraient fons privats per a poder invertir conjuntament, com a mínim, 166 milions d’euros en projectes de rehabilitació energètica i d’instal·lació de plaques fotovoltaiques a la ciutat. 

Aquest fons actuarà com una palanca per a la inversió privada, així com un instrument de co-inversió amb altres fons provinents d’altres administracions i privats per tal d’avançar en l’acceleració d’aquesta transició.

L’any 2015, juntament amb altres 200 ciutats de tot el món, Barcelona va signar el pacte de Milà propiciat per la FAO on ens comprometem a treballar per nous models agroalimentaris sostenibles, sans i justos arreu del món. Barcelona és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible el 2021, acollint la trobada mundial del pacte de Milà, fet que suposa una oportunitat per poder marcar l’agenda de les ciutats dins d’aquest àmbit i un impuls a les polítiques alimentaries urbanes tant a nivell municipal com metropolità. Per tant, durant tot l’any 2021 l’alimentació serà un tema central a la nostra ciutat en una proposta on volem sumar la societat civil partint d’una triple visió:

• La necessitat d’afrontar els problemes de salut derivats de l’evolució de les nostres dietes i aliments.
• Repensar el nostre model agroalimentari, que és el responsable d’entre el 20% i el 30% de les emissions que provoquen el canvi climàtic.
• Aprofitar una oportunitat econòmica: especialment per al sector agroalimentari i per al sector del comerç de proximitat i la restauració, ja que cada vegada hi ha una major demanda ciutadana de productes de proximitats i ecològics.

Ens cal també dinamitzar la generació d’energia fotovoltaica i la rehabilitació energètica a partir de donar un impuls a l’activitat econòmica vinculada. Per això activarem dues línies d’actuació: una interna del govern municipal (en clau de fiscalitat) i una altra amb la qual treballarem per assolir un acord estratègic amb els sectors econòmics de la generació d’energia fotovoltaica i la rehabilitació energètica, per tal de fomentar comunitats energètiques, nous agents operadors, i especialment la generació de perfils laborals en aquest àmbit.

Abordarem les grans reformes urbanes per tal de dotar-les de la necessària dimensió econòmica, traslladant aquesta lògica a àmbits clau com el Port Olímpic, el mateix 22@, la Zona Franca, entre d’altres. Així com incorporant aquesta visió també a les grans infraestructures que impulsarà la ciutat en aquesta dècada.

Per passar de l’estratègia econòmica a la implementació urbana dels projectes amb major eficiència, i per poder fer atenció conjunta respecte a les iniciatives de desenvolupament econòmic al territori, definirem una estratègia conjunta d’urbanisme i promoció econòmica, iniciant aquesta lògica a la zona del 22@, atesa la seva especial singularitat i com un sector clau per reforçar el potencial de Barcelona respecte del sector tecnològic.

Desplegarem un pla d’ajuts als polígons d’activitat econòmica, amb transformacions importants en espais com el Torrent d’Estadella, la Verneda Industrial, el Bon Pastor i altres emplaçaments. 

També intensificarem el caràcter urbà de la Zona Franca a través del planejament urbanístic, mantenint l’activitat productiva en aquell àmbit però, a la vegada, incrementant els usos terciaris amb una aposta per la indústria 4.0, la transició ecològica, la digitalització o la impressió 3D.

Revisarem els instruments urbanístics que siguin necessaris per tal d’impulsar una estratègia de reeconomització de la zona centre de la ciutat, amb l’objectiu d’implantar-hinous espais d’activitat econòmica que compleixin amb una triple premissa: que siguin de proximitat, que siguin emprenedors i que siguin innovadors.

Treballarem per tal que el Govern d’Espanya compti amb una agenda compartida sobre Barcelona en matèria d’infraestructures, per poder millorar la nostra connectivitat i competitivitat, que abordi els següents elements clau: 

• Finalització del nus ferroviari de la Sagrera i l’Alta Velocitat. 
• Inversions de millora de la xarxa de Rodalies. 
• Ampliació i millora de la connectivitat: un port i un aeroport sostenibles. 
• Corredor Mediterrani

Treballarem per tal que el Govern d’Espanya compti amb una agenda compartida sobre Barcelona en matèria d’infraestructures, per poder millorar la nostra connectivitat i competitivitat, que abordi els següents elements clau: 

• Finalització del nus ferroviari de la Sagrera i l’Alta Velocitat. 
• Inversions de millora de la xarxa de Rodalies. 
• Ampliació i millora de la connectivitat: un port i un aeroport sostenibles. 
• Corredor Mediterrani

La transformació del Port Olímpic que impulsarem, i així recuperar-lo com a un espai atractiu d’activitat per a tota la ciutadania, suposa una oportunitat per generar també un clúster dedicat a l’economia blava, on es desenvolupin totes aquelles iniciatives innovadores relacionades amb el món de la nàutica, la sostenibilitat, el comerç, la restauració o els serveis vinculats al sector marítim.

A la franja compresa entre la Gran Via i les platges de la ciutat s’articularà una estructura de suport públicprivada enfocada a potenciar i dinamitzar la zona urbana d’innovació de la costa de Barcelona, i concebuda com a recurs supraterritorial, complementari i col·laboratiu en termes de cooperació en R+D+i. La BIC s’articularà per mitjà del desplegament d’una sèrie d’instruments transversals d’impuls a la innovació en els àmbits estratègics de les TIC, la mobilitat, l’energia i la salut per consolidar aquest territori en un referent internacional en innovació, com a pol de dinamització de l’Agenda 2030 i del desenvolupament sostenible, així com a capital mundial de l’Humanisme Tecnològic i d’una digitalització centrada en les persones. Els instruments que la BIC desenvoluparà són els següents: 

• Un instrument d’intermediació entre R+D i innovació.
• Creació d’un VentureBuilder per l’Agenda 2030. 
• Models Sandboxespecífics per al testeigde solucions en sectors estratègics. 
• Un paquet d’avantatges per atraure i retenir empreses innovadores. • Un Pla de Formació per l’ocupabilitat que potenciï el talent local.