Història de la Sagrada Família
Més enllà del límit de la Dreta de l'Eixample, a la part alta, hi ha el barri de la Sagrada Família, que abans es coneixia com “el Poblet”. El Poblet era un veïnat que durant molts anys s’havia reduït a camps, amb un petit nucli de cases baixes situades al voltant de l'actual carrer de València. No va arribar a tenir una certa entitat fins als primers anys del segle XX, com a barri obrer a l'entorn de moltes indústries.
El que avui li dona personalitat és el temple de la Sagrada Família. Va ser encarregat com a temple expiatori i es va projectar el 1881 en uns terrenys del terme de Sant Martí, quan al seu voltant tot eren camps. El projecte es va encarregar inicialment a l'arquitecte Francesc de Paula Villar i el va continuar un arquitecte jove, i llavors poc conegut, anomenat Antoni Gaudí, que es va fer càrrec de les obres quan tot just es començava a construir la cripta d'estil neogòtic. Actualment, el temple és l'obra de Gaudí més coneguda arreu del món i el lloc més visitat pels turistes de la ciutat.
L'avinguda de Gaudí travessa el barri, unint la Sagrada Família amb una altra obra cabdal del modernisme català: l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner. Ambdós edificis han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El barri de la Sagrada Família inclou, en el seu extrem inferior, el veïnat dels Encants, amb el popular mercat-fira de Bellcaire o Encants. Aquesta zona es veurà transformada en un futur proper per la remodelació que afectarà tot l'entorn de la plaça de les Glòries.
