Història de l’Antiga Esquerra de l’Eixample
El nucli original de l'Antiga Esquerra de l'Eixample el formen la parròquia de Sant Josep Oriol, entre els carrers de la Diputació i d'Urgell, i l'edifici de la Universitat de Barcelona (UB), fet en estil neoromànic el 1882 per l'arquitecte Elies Rogent.
A partir d'aquest conjunt inicial, el barri es va desenvolupar per damunt de les vies del ferrocarril (MZA), al voltant del nucli del Ninot, que va néixer a la dècada dels vuitanta del segle XIX a redós d'una popular taverna. Aquest establiment tenia com a element decoratiu un ninot, que va acabar donant nom a tota la zona de restauració i entreteniment que se situava al voltant d'un mercat a l'aire lliure, antecedent directe de l'actual mercat municipal que es va aixecar l'any 1931.
La creació de l'Hospital Clínic i la Facultat de Medicina el 1907, i la del Mercat del Ninot el 1935, van servir per potenciar la zona i per atraure promotors interessats en la construcció d'habitatges, especialment a partir dels anys trenta, amb estils diferents i destinats principalment a les classes mitjanes.
El soterrament de les vies del tren que passaven pel carrer d’Aragó i l'avinguda de Roma va permetre que als anys trenta del segle XX es comencés a edificar habitatges adreçats a la classe mitjana.
De la seva història més recent destaca la renovació integral del carrer d’Enric Granados, el qual ha esdevingut un eix cívic que ha reactivat el teixit comercial i de restauració de la zona. També cal remarcar la reforma integral del Mercat del Ninot i l'enderrocament de l'antiga caserna de bombers.
