L’estudi ha estat realitzat per la Lucía Martínez Virto dins de la sèrie Documento de Trabajo del VII Informe sobre Exclusión y Desarrollo Social en España, editada per la Fundació FOESSA i Cáritas Española en 2014.
L’objectiu d’aquest estudi és conèixer com han evolucionat les formes de gestió de la crisi i la capacitat d’ajuda en les famílies. El marc de referència és l’estat espanyol l’any 2014.
La solidaritat familiar és, sense cap mena de dubte, un recurs potent per a esmorteir les dificultats que l’actual crisi econòmica ha generat, però l’extensió d’aquestes dificultats ha pogut afeblir aquest matalàs tradicional i agent d’integració ineludible.
Per raons diverses una de cada quatre llars no pot comptar amb aquest suport quan és necessari. Precisament aquestes llars es mostren especialment vulnerables a començar camins d’exclusió social ràpids quan la resta de mecanismes de protecció social no són suficients.
D’altra banda, les persones pensionistes han incrementat el seu paper benefactor perquè les pensions s’han convertit per a moltes llars en els ingressos més estables (o únics). La incidència d’aquestes persones com a flotadors de la crisi s’observa tant pel nombre de llars sustentades per una persona de més de 65 anys com per l’increment dels nivells de consum en aquestes llars.
Les dades continuen mostrant que la solidaritat familiar està activa però la tendència observada posa en evidència un gradual esgotament d'aquestes unitats de protecció primària.
