Com afrontar aquesta etapa?
Segurament en algun moment d’aquest període ens han vingut pensaments relacionats amb el que passarà quan acabi el confinament i puguem tornar a la normalitat d’abans, com ho farem, de quina forma ens enfrontarem al nostre dia a dia, i sobretot de quina forma serà i ho faran els/les nostres fills/es adolescents.
És per això que caldrà estar preparats davant el desconfinament, i fer front a les possibles situacions que ens trobem d’una forma oberta i flexible. Si com a mares i pares ens sentim preparats i amb recursos serà més fàcil poder ajudar als i a les adolescents.
A continuació us donem algunes idees per gestionar la nova etapa amb els/les adolescents:
- És important acceptar que la realitat serà diferent a partir d’ara i haurem d’obrir-nos al canvi, adaptant-nos a la nova realitat social, amb flexibilitat. No es tracta ni de no planificar ni de deixar-nos endur pel moment, sinó trobar un terme mig. Podem ajudar als/les joves des de la nostra experiència i exemple.
- Tant nosaltres, com a mares i pares, com els/les nostres fills/es necessitem un temps per adaptar-nos a la nova situació, a les noves rutines i horaris. Cal tenir en compte que potser no coincideixen els temps i les necessitats dels diferents membres de la família, és per això que caldrà respectar i acompanyar de forma individualitzada. És important rebaixar les nostres exigències amb nosaltres i la resta de la família, sent comprensius i pacients en aquests moments canviants. A nivell familiar podem compartir algun espai de trobada on parlar d’aquest tema, compartint les necessitats de cadascú i com ens podem ajudar entre tots/es a que l’adaptació sigui més fàcil. Recordem que nosaltres som els adults, amb uns recursos que segurament els/les joves no tinguin, i que estan aprenent de nosaltres.
- Hem de ser conscients que el virus continuarà actiu, pel que hem de continuar sent responsables, tenint cura de les nostres accions individuals i prenent mesures d’higiene i protecció per aconseguir un entorn segur. Cal trobar un equilibri entre l’extrem d’oblidar-nos absolutament del virus i l’altre extrem de tenir una por desmesurada de contagiar-nos o contagiar a altres persones. De cara als/les joves és necessari crear espais de diàleg i reflexió familiar on poder escoltar els seus punts de vista, posar sobre la taula la importància de responsabilitzar-se de les seves accions, reflexionar sobre com les nostres acciones incideixen en els demés, i sent conscients dels riscos del dia a dia, aprenent a cuidar-se i cuidar a les persones del nostre entorn.
- Donem confiança als/les adolescents, que potser ho fan diferent a nosaltres però que segurament ho podran gestionar com poden. Al transmetre la nostra confiança afavorim que ells puguin anar prenent consciència de l'importància de les seves accions. Recordem la importància que tenen de relacionar-se amb els seus iguals i de tenir espais propis i privats fora del context familiar. Mantenim flexibilitat i empatia per entendre la seva edat i el moment en el que es troben.
- La situació que estem vivint potser ha suposat per tots/es un moment de reflexió, on hem qüestionat aspectes a nivell personal, social i mundial. Podem tenir una mirada crítica, esperançadora i resilient davant la situació i el que hem viscut, veure-la com l’oportunitat de créixer i aprendre, fer les coses de forma diferent. Podem reflexionar sobre com hem viscut aquest confinament, com ho ha viscut la família, quins reptes hem tingut, com els hem superat, quins aprenentatges ens emportem... Aquesta recapitulació, per una banda ens permetrà entendre tot el que hem viscut en aquests mesos i, per altra banda, comprendre i sentir que ara passarem a una altre fase.
- Gestionem les nostres emocions, per entendre i escoltar el que estem necessitant. Una vegada hem connectat amb les nostres emocions, estarem més preparats/des per poder parlar amb els/les nostres fills/es de les seves pròpies emocions i poder acompanyar-los emocionalment. Ajudem que puguin expressar, posar paraules, i canalitzar les emocions que han anat sorgint d’una forma sana i útil. És necessari poder parlar amb ells/es i escoltar com estan vivint i interpretant aquesta situació, per entendre amb què s’estan quedant. També és important posar un límit alhora que transmetrem emocions o sentiments de por i angoixa, per tal de no caure en actituds de hiperprotecció, que d’alguna manera el que acabarà transmetent al/la jove és por i un sentit de perill cap a tot el que està fora.
- Davant qualsevol comportament o actitud que ens inquieti o ens molesti de l’adolescent preguntem-nos què hi ha al darrere. Què pot estar necessitant en aquest moment de nosaltres? Com li podem ajudar? A vegades mostren un aspecte que no té res a veure amb el que realment senten per dins.
- Recordem que som l’exemple dels nostres fills/les. Segurament com nosaltres visquem aquest retorn i desconfinament, tindrà a veure amb com ho visquin els/les nostres fills/es. Reflexionem sobre quina mena de mare/pare volem ser i quin model volem que tinguin els/les nostres fills/es davant situacions complexes.
- El gran repte d’aquest confinament amb els fills i filles és que puguin sortir d’aquest període amb més capacitat de gestió de la incertesa de la vida quotidiana, integrant una sensació de seguretat, responsabilitat, llibertat i ètica. I per això, es necessita que nosaltres com mares i pares podem trobar un equilibri entre la seguretat i la proximitat emocional, sense caure ni en la negació del que ha ocurrit ni en una por fòbica que pot ser contraproduent per tots/es.
- Per tenir un futur esperançador cal centrar-nos en el avui amb els/les nostres fills/es, estant presents en els petits moments del dia a dia amb ells/es.
