Avui 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones i des del Centre per a Famílies volem aprofitar aquest espai per donar veu, en aquest cas veu poètica, a dones que posen nom a les violències masclistes.
En aquest cas hem escollit un poema de Mireia Calafell, poeta i productora cultural catalana, que recull breument i amb força la reproducció de la violència envers les dones. Esperem que us agradi i que recordem juntes que ens volem vives.
DAFNE
«Les meves fletxes fan més mal,
les meves fletxes són l’amor»,
va dir-li inflat d’orgull Eros a Apol·lo mentre tensava l’arc amb precisió.
Mil anys va estar-se el fill de Zeus perseguint Dafne,
que el rebutjava,
mil anys creuant els boscos provant d’acorralar-la,
i mil anys més després nosaltres repetint i repetint
i repetint el mite sense posar-lo en dubte,
sense negar-lo.
Per què no vares dir-me, mare,
que no és dolor i no és condemna,
que no és persecució l’amor, que això és violència?
"Nosaltres, qui", Mireia Calafell (1980)
