Les formes de la convivència

A partir de les dades de l’Enquesta Contínua de Llars (ECH) de l’any 2013 publicada al mes d’abril de 2014, l’Institut Nacional d’Estadística INE presenta al seu butlletí del mes de juliol, una breu descripció del fenomen de la convivència a Espanya. La nomenada enquesta, ofereix informació anual sobre les característiques demogràfiques bàsiques de la població i de les llars que componen ( tipologia i grandària) així com dels habitatges que habiten.

Segons el butlletí, s’estimen que a Espanya al juliol de 2013, hi ha un total de 18,2 milions de llars, considerant la llar com el conjunt de persones que conviuen a un mateix habitatge; un 0,7% més que a l’últim Cens de Població i Habitatges de 2011. Del total de llars, un 66% corresponen a llars formats exclusivament per un nucli familiar, és a dir, constituïts per una parella, amb fills o sense, o per una mare o pare amb fills o sense, però sense cap altra persona convivint a la llar. D’aquests, un 53% estan formats per parelles amb fills, 32,8% per parelles sense fills i 14,3% són llars monoparentals; dels quals, l’11,8% estan composts per mare amb fills i el 2,5% per pare amb fills.

Altre de les dades interessants que aporta l’estudi, és la del nombre de llars amb una única persona. A Espanya hi ha 4,4 milions de llars unipersonals, un 24,2% del total i un 5,2% més respecte a les dades de 2011. El 40,9% de les llars d’una única persona són persones de més de 65 anys que viuen soles; i d’aquestes, un 72,5% estan formades per dones. I en referència a les  persones menors de 65 anys que viuen soles, la majoria són homes (el 59,7%).