El dia 18 de juny, al Centre per a Famílies amb Adolescents, vam tenir el plaer d'acollir en Jaume Funes, en motiu de l'última tertúlia de la temporada per a les famílies adoptives. Va ser convidat per l'Institut Diversitas en aquest espai mensual de diàleg i reflexió en el que comparteixen les habilitats que necessiten treballar com a famílies amb fills i filles adoptades per poder-los acompanyar en aquest procés.
Per Funes les reflexions són moltes, i entre elles, la importància de relacionar-nos amb aquestes exploradores i exploradors en la descoberta del món, recordant que, primer de tot, són adolescents. Cadascú i cadascuna té una història pròpia i aquesta història explota a l'adolescència; i a més, s'han de tenir en compte totes les vivències i problemes que es poden generar en aquest moment vital amb tots els canvis.
En Jaume Funes és psicòleg, educador i periodista amb una experiència de més de 40 anys amb adolescents: per tant amb adolescents de diferents èpoques, contextos, vivències, etc. Li agrada parlar dels seus coneixements sobre aquesta etapa vital a partir de l'experiència professional apresa al carrer, aclarint que parla des d'una visió desenvolupada durant la relació directa amb l'adolescent més que des d’una perspectiva clínica.
Reconeix que no hi ha una diferència massa gran entre famílies adoptives i biològiques. En els dos casos es tracta d'adolescents, però és veritat que en el cas de les adoptives, les preguntes vitals que es fan les noies i nois poden ser altres: D'on vinc jo? Per què em van abandonar? I en casos més greus, altres preguntes sobre els records viscuts. Per una altra banda, les famílies adoptives poden viure amb molta angoixa la sensació de pèrdua del vincle treballat durant els anys anteriors quan arriben a l'adolescència.
Qualsevol conducta difícil sorgeix just en aquesta etapa. Llavors com ho fem les famílies per preparar-nos a l'adolescència? Primer de tot, segons Funes, reconeixent que aquesta és una etapa vital que comença i acaba, i per això és important dotar-se de paciència. Sens dubte hi haurà conflictes, perquè és una part necessària de l’etapa adolescent. Serà important poder transmetre que barallar-se no vol dir deixar d'estimar-se i viceversa; reflexionar sobre quines estratègies de confrontació utilitzem i quan i per quines qüestions realment val la pena barallar-se.
Igualment important, és la confiança: confiança del rol primari que tenim com adults i adultes al darrere d'aquests adolescents exploradors i exploradores. Hem de transmetre'ls el nostre criteri per orientar-nos i decidir perquè és essencial per la i el jove i, encara que no ho sembli, ho està considerant. Veure que estem al seu costat els reconforta, sabent que ens preocupem del seu benestar.
Però Funes també ens adverteix, no us espereu que us ho agraeixin o que us donin la raó: ara no és el moment. Ja arribarà!
Ara és el moment d'estar obertes i oberts al que us diguin, apreciar les seves descobertes, per a l'adquisició d'espais d'autonomia, reconèixer els canvis que estan vivint, les preguntes vitals que els sorgeixen i entendre com estar al darrere, deixant-los l'espai per explorar i poder ser ells i elles mateixes.
