“Amb qui vas? On vas? Com vas? Vaig a casa d’algú i em demanen el telèfon i la direcció! És una mica obsessiu, no? Em fan tenir el número de les amigues amb qui vaig.”
No és estranya aquesta frase als llavis d’un pare o mare d’un adolescent. Amb l’arribada de l’adolescència les distàncies entre pares i fills comencen a variar. Frases com “No tornaràs a sortir”, “Tu tranquil que ja sortiràs … quan et toqui” o “Són més importants els amics que la família” les hem sentit tots per part de les nostres famílies en un moment en que els rols comencen a canviar. Una de les adolescents assegura que “als pares mai els hi dius que els amics siguin més importants que ells, el que no entenen és que amb els amics tens més intimitat per explicar-los les coses, que amb els pares no, amb els amics és com més bon rotllo.” I és que potser l’essència de la qüestió és acostar-se uns i altres intentant veure més enllà de la discussió o la por.
Des del Centre Per a Famílies amb fills i filles adolescents hem volgut explorar aquests límits i aquestes barreres que tot sovint ens incomuniquen. Per això, en breu presentarem un petit audiovisual que vol mostrar les barreres que posen distància d’una i d’altra banda.
Per desenvolupar-lo van tenir lloc diverses sessions de reflexió amb nois i noies i amb famílies per posar de manifest quines són les preocupacions d’una i d’altra banda.
En el cas les sessions fetes amb nois i noies adolescents el prejudici ens portarà que la seva màxima preocupació és sortir, arribar tard, poder tenir més llibertat, però és curiosa la reacció quan parles de com son d’importants els pares per ells i elles.
Aquestes van ser algunes de les reaccions:
- “Estem units jo i els meus pares. Sense aquesta unió, seria 0, seria una merda, no sé com explicar-ho, sense pares canviaria tot. Tenir els pares al costat, et recolzen en tot és.. t’ajuden en tot…”
- “A casa som molts, som 6 i entre tots ens recolzem molt, estem molt units. Sense els pares i els germans no seria res.”
- “Tenim confiança i ens ho expliquem tot, els problemes... sinceritat, si una cosa no et sembla bé els hi dius.”
- “Els meus pares em recolzen en tot, estem molt units. La meva mare m’ajuda en el que m’agrada fer”
- “Amb ma mare estem molt unides i per molt que tinguem discussions i tot, jo sé que sempre estic amb ella hi ha molta connexió.”
En breu es presentarà l’audiovisual al Centre Per a Famílies amb fills i filles adolescents i en donarem a conèixer el resultat també en aquest espai de reflexió.
