Família Àrea de Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

L’objectiu de l’exposició és reivindicar l’ús de la paraula des d’un univers femení, partint de l’època moderna (segles XVI al XVIII) i amb diàlegs puntuals amb la contemporaneïtat. Aquesta tesi i algunes dones que “van prendre la paraula” són les protagonistes: l’escriptura de Santa Teresa de Jesús, la transmissió de la paraula i el coneixement de Santa Anna a Maria, la Immaculada com a símbol de saviesa, l’ocultació i negació de la paraula exemplificada en la figura de Maria Magdalena i la mediació de la paraula en boca de les sibil·les.

La paraula ha estat l’element clau per explicar la història i també un instrument fonamental per descriure i comprendre la realitat, tradicionalment sota control masculí. Amb molt poques excepcions, han estat els homes els qui han governat imperis i estats i han exercit el control del relat; són els homes els qui apareixen als llibres d’història, a la majoria dels documents administratius o els que han escrit i prescrit la gran literatura. Tanmateix, és de la mare de qui n’aprenem el llenguatge i la paraula que ens permet comunicar, interpretar i que és instrument de mediació. 

La paraula de les dones –reivindicada, transmesa, oculta, negada...– és el fil conductor dels tres àmbits que formen l’exposició : Virtut o vici: llegir i escriure en femení; De santa Anna a Maria: transmissió i coneixement; i La paraula negada, oculta, qüestionada.

Dones de paraula posa en relleu la necessitat d’elaborar una genealogia d’autores que esdevinguin referents i autoritat; de vindicar la importància de l’ordre simbòlic matern i fer visible l’ocultació i el descrèdit que ha patit la paraula femenina des de la història, la literatura i els relats bíblics o mitològics. Prendre “per no perdre” la paraula.

Comissariada per Maria Garganté, historiadora de l’art