Família Àrea de Drets Socials, Educació i Cicles de Vida

Gràcies a les gestions del secretari personal de Picasso, Jaume Sabartés i l’artista Antoni Clavé, l’any 1955 els cosins Joan i Miquel Gaspar van conèixer Pablo Picasso a Vallauris, acompanyats de l’amic de joventut de Picasso Joan Vidal i Ventosa, de Sabartés i de Clavé.

La confiança que es va generar entre Picasso i els galeristes de Barcelona va fer possible que, a partir de 1956, els Gaspar organitzessin de manera regular, exposicions sobre l’artista a la seva galeria del carrer Consell de Cent. Entre 1956 i 1973, any de la mort de Picasso, tota relació teixida des de Barcelona va ser a través dels Gaspar com a elements d’enllaç així com a través de Sabartés fins la seva mort el 1968, des de la creació del Museu Picasso de Barcelona l’any 1963.

L’exposició presenta l’amistat teixida entre Pablo Picasso i Jacqueline Roque amb els cosins Joan i Miquel Gaspar i les seves respectives parelles, Elvira Farreras i Ena Alba. El compromís amb l’artista i la seva obra, juntament amb l’estima que Picasso sentia per Barcelona, va ser cabdal en el paper que ha tingut per al llegat picassià a la nostra ciutat.

L’exposició farà un recorregut a partir de documentació original de tot tipus de les diverses exposicions que es van fer de Picasso a la Sala Gaspar i comptarà amb molta obra que es va anant exposant. També s’hi il·lustrarà a l’arribada de Las Meninas al Museu Picasso, un moment en què els Gaspar hi van ser present i van prestar la seva ajuda a fer-ho possible. L’amistat, el reconeixement de la família Gaspar vers el Mestre com li deien, i les relacions professionals i d’amistat tanmateix amb altres personatges que intervingueren serà el nucli del nostre discurs. És, en definitiva, un homenatge a l’amistat i al paper tan destacat dels galeristes Gaspar en el reconeixement de Pablo Picasso.

La programació pública de l’exposició abordarà la importància de l’arxiu en la preservació de la memòria i del patrimoni, al temps que analitzarà el pes de la censura envers l’obra de Picasso durant la dictadura franquista, tot incidint en el paper de les galeries privades en un context de falta de recolzament institucional i el que això va significar per a la recepció de l’obra picassiana a Barcelona.