Família Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida

A cura: de Iñigo Villafranca Apesteguia i Lorenzo Galgó

Si entenem que caminar sobre dues potes és la manera normal de desplaçar-se per un espai, relliscar seria una forma cuir de fer-ho ja que implica un desgast del cos, un sobreesforç, entrar en crisi. Contacte entre una superfície estranya i el teu cos. L’objecte que fricciona amb el teu cos té la potencialitat de contagiar-te. La relliscada succeeix com a malaltia i aquest acte de transmissió com un procés immaterial. La desmaterialització de l’obra d’art com a procés històric passa alhora que l’alliberament sexual a Occident i la pandèmia posterior del VIH. Pensem aquest contagi de cossos i processos immaterials com una imatge inestable que troba la seva alegria en allò amorós d’un intercanvi; en una cosa que s’alegra de relliscar. La desmaterialització de l’objecte artístic és una qüestió de fons que recorre la història de l'art des de les avantguardes fins al present, i que narra un procés de transvasament d'importància de l'objecte a la idea. Emmarcats en una cultura material que prima la producció de béns de consum i espectacles davant de la creació de contextos, entenem allò immaterial com un marc des d’on activar converses entorn de la visibilitat, la reproductibilitat i la política intrínseca a tota producció d’objectes artístics. Amb Daniel Llaría. Nazario Díaz, Valerian Goalec, Leire Lacunza, Luis Lecea, Augustine Zegers.