Gràcia

Com fer una memòria sense dir les paraules que no es poden dir?

Naxos juga amb una història de princeses i laberints per a explicar la història de la gent sense mite, d’una memòria txarnega perduda en l’oralitat sense lloc, en la diàspora, en la vergonya migratòria, en l’apropiació d’una banda i d’una altra, en el discurs que celebra el futur industrial. La nostra despossessió remet a la pèrdua d’una única guerra en molts actes: la Guerra Civil contra els pobres, la guerra cultural contra la memòria i la reparació, la guerra, avui, d’aquests mateixos poders contra les poblacions en resistència, que lluiten per la justícia, també climàtica, en les terres de les nostres absències.

Qui té por de la memòria txarnega?