Gràcia

La Colònia Ascaso-Durruti va ser una iniciativa solidària del Comité Pro-España Libre amb seu a París, que des de l’inici de la guerra, havia proporcionat provisions als milicians del front d’Aragó i que amb la creació de la Colònia el febrer del 1937, ampliava la seva comesa donant suport a la infància en situació de perill a causa de la guerra.

La Colònia es va establir a Can Marly de Llançà, una casa senyorial que el Comitè Antifeixista Local havia requisat als seus propietaris. Encara que estava previst allotjar-hi com molt 200 infants, van arribar a acollir-ne la desorbitada xifra de 300, la majoria eren de Madrid, Aragó i el País Basc.

L’organització, l’avituallament, l’educació i el control sanitari de tanta mainada no va ser una tasca fàcil per a Paula Feldstein, Pierre Odéon, Maria Ascaso i Lluís Riera, els directors anarquistes de la Colònia, que veien en la mainada la llavor d’una societat igualitària. Tot i les circumstàncies adverses, van poder subsistir gràcies als subministraments que el Comité Pro-España Libre i posteriorment SIA els enviava des de França.

El 20 de gener de 1939, davant la imminent arribada de les tropes franquistes, els educadors van evacuar la mainada al departament de La Charente-Maritime on també els van instal·lar en règim de colònies, fins que la perspectiva de la II Guerra Mundial, va fer un gir a l’hospitalitat francesa.

Els fets ocorreguts queden vivament plasmats en les entrevistes als infants d’aquells dies que s’han pogut localitzar, en els dibuixos que van fer a la Colònia i en la llista elaborada espigolant en diverses fonts, on s’enumera els noms, edat i origen de 278 persones de les quals es té constància que en algun moment van residir-hi.

Mercè Borràs i Dòlera és diplomada en educació social per la Universitat de Girona.