Gràcia

El campanar de Gràcia, o Torre del Rellotge, és una icona gracienca. Construït al 1864, va ser un encàrrec de l’ajuntament de la Vila, quan encara era un municipi independent, a l’arquitecte Antoni Rovira i Trias. Està situat al bell mig de la plaça, davant del consistori, inspirat en els campanile italians, uns campanars en forma de torre adjacents a esglésies o a palaus públics.

L’edifici està coronat per un rellotge de quatre esferes, concebudes per ser visibles des de qualsevol punt de la Vila, i per dues campanes. La més gran, coneguda com la Marieta, va servir per mobilitzar la població en les revoltes de 1870, 1873 i 1874, durant les quals el campanar va esdevenir un símbol de Gràcia. Aquest sentiment es va fer encara més fort quan la pressió popular va evitar que les campanes s’enviessin a fondre per fer la torre del rellotge construïda a la plaça d'Espanya per a l'Exposició Universal del 1929.

La torre, de 33 metres d’alçària, mostra alguns elements característics com ara la font amb aixetes de forma humana; els escuts de Gràcia, Barcelona, Catalunya i Espanya que trobem a les quatre cares de la base i els dotze relleus de terracota que representen el zodíac, situats a la cornisa central. Originalment, el peu estava circumdat per tres graons que van quedar amagats per l’elevació del nivell de la plaça.