Gràcia

La segona planta acull l´exposició permanent, on el visitant pot conèixer la història de més de 130 anys de la Casa Vicens, en el seu context social, cultural i artístic, així com el manifest imprescindible de l´obra del geni i la seva anticipació al modernisme.

Un audiovisual complet mostra el creixement de la Barcelona d´aquells anys, amb el pla Cerdà d´urbanisme i la construcció de l´Eixample i el passeig de Gràcia, la integració de la vila de Gràcia a la ciutat, el tramvia, el moviment de la Renaixença catalana, els jocs florals, la restauració i la febre de l´or, entre d´altres. Amb informació sobre les noves formes de vida de les noves classes socials i els nous gustos culturals de la burgesia pel teatre, la música, l´òpera, la literatura, la pintura, la moda i l´inici del denominat estiueig i de com el senyor Manuel Vicens, paradigma de família burgesa, encarrega la seva casa d´estiueig al jove arquitecte Antoni Gaudí.

També s´hi podrà descobrir quins van ser els inicis de l´arquitecte abans de projectar la Casa Vicens, les fonts i influències intel·lectuals de les que va beure durant la seva formació i en acabar els estudis, així com els projectes previs a la construcció de la casa: projectes d´estudiant, per a la ciutat, litúrgics, els seus primers edificis, projectes de mobiliari, entre d´altres.

Una de les peces d´interès de l´exposició és la reproducció del Manuscrit de Reus, en què Gaudí, poc avesat a l´escriptura i a posar paraules als seus pensaments, critica i opina sobre l´arquitectura. Hi anota des de comptes fins a diverses reflexions sobre l´arquitectura i l´ornamentació. D´aquest quadern resulta fonamental el full titulat «La casa pairal», un dels pocs textos conservats en què Gaudí mostra els seus pensaments i on il·lustra el discurs vinculat a la primera casa i la seva concepció sobre la idea de casa: «la casa és la petita nació de la família», anota Gaudí.

L´exposició permanent també documenta exhaustivament la Casa Vicens com a manifest de l´obra de Gaudí i l´anticipació del modernisme: més enllà de ser un dels punts de partida de l´obra gaudiniana, l´arquitecte crea una obra innovadora i original que es diferencia del que s´havia construït anteriorment a Catalunya. La Casa Vicens esdevé un dels primers exemples de la renovació estètica de l´art i l´arquitectura que va tenir lloc a tot Europa a finals del segle xix. És una fita fonamental del modernisme, ja que s´hi troben els factors que ho sintetitzen: la inspiració clarament oriental, especialment en l´ús del color, en la ceràmica decorada utilitzada a l´exterior; la valoració dels materials en el seu estat original com la pedra, el maó, la ceràmica, la forja o la fusta; el valor de la textura i les seves capacitats expressives; les tècniques industrials, el rebuig de les fórmules establertes i l´interès per les formes de la natura, tant a l´exterior com a l´interior de la casa.