En el marc de la Festa Major de Gràcia 2021, es realitzarà la descoberta de la placa en homenatge a Francisca Rius. La placa es trobarà al carrer Milà i Fontanals número 29, domicili on va viure la dibuixant, il·lustradora i artista polifacètica, i es donarà a conèixer en un acte el dimecres 18 d’agost a les 12.00 hores.
Francisca Rius (1891-1967) fins no fa gaire era relativament anònima, com ha passat al llarg de la història, amb tantes dones invisibilitzades malgrat les seves qualitats artístiques, professionals o de pensament. El “rescat” de l’anonimat arriba a Gràcia de la mà dels seus néts que creuen que la seva àvia, dona de grans capacitats artístiques havia estat infravalorada, i la mentalitat patriarcal de l’època la relegà a la llar, a la cura dels fills i la família en detriment de les seves aspiracions i talent artístiques.
La seva història
Francisca Rius, segona filla de tres germans, neix al barri de la Ribera de Barcelona, en el si d’una seva família menestral, dedicada al comerç de mantellines. Ella aviat s’inclina pel dibuix i la pintura. Sense oposició familiar, estudia a l’Escola Superior d’Arts Industrials i Belles Arts de Barcelona (Llotja) entre el 1907 i 1914, fet poc usual per a una noia en aquells temps.
El seu currículum és notable: l’any 1910 concursa en l’exposició de Retrats i dibuixos antics i moderns, que va tenir lloc al Palau de Belles Arts de Barcelona, amb el quadre titulat Arc de Sant Francesc. L’any 1911 pren part en l’Exposición Nacional de Artes Decorativas celebrada a Madrid; l’any 1913 torna a participar-hi i obté una menció honorífica.
El darrer curs a la Llotja, el 1913/14, guanya la Medalla de plata atorgada per l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, l’any 1914. També en aquest any, guanya el premi extraordinari de 500 pessetes que l’Ajuntament de Barcelona concedia a l’Escola de Llotja, pels seus treballs de pintura decorativa.
Aquest mateix any, la revista Feminal -un suplement de La Il·lustració catalana-, dirigida per la periodista i feminista Carme Karr, li dedica un reportatge monogràfic de tres pàgines sota el títol: “Una artista de mèrit”, en què es destaca que Francisca Rius ha estat elegida com a professora del primer curs de l’Escola d’Estiu del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona.
La revista també recull que s’ocupa de la direcció artística dels treballs del Patronat d’Obreres de l’Agulla i que ha estat cridada per la direcció de l’Escola de la Dona, per impartir-hi el curs 1914-1915. Tot plegat, converteix Francisca Rius en un exemple de dona jove (encara no té 23 anys) i capacitada, molt en la línia reivindicativa de Karr, que demanava modernitzar la formació de les dones per avançar cap a una igualtat d’oportunitats.
En 1916 es casa amb el també dibuixant i il·lustrador Josep Ribot i Calpé. S’obre una nota etapa. Ara bé, una certa rivalitat del marit davant la capacitat artística de la muller, l’ambient patriarcal dominant a l’època, la incertesa econòmica en què la família va viure habitualment i les successives maternitats obliguen Francisca a replegar-se i a actuar amb discreció. El 1917 té el seu primer fill, el 1918 una filla i en els anys successius fins al 1926, té un total de sis fills, dels quals només sobreviuen quatre.
Malgrat les obligacions familiars, l’any 1920 ingressa com a professora d’arts aplicades a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat i dirigit per Francesca Bonnemaison, on impartirà classes fins al juny de 1936. Al llarg d’aquests cursos produeix un munt de dibuixos per a patrons de brodats, generalment amb motius florals, que eren venuts a una important casa de teixits de Barcelona.
L’estiu del 1927, la família ve a viure a Gràcia, al carrer Milà i Fontanals, i ja s’hi quedarà. Aquí la sorprèn la Guerra Civil. El setembre de 1936 continua treballant a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, ara gestionat per la Generalitat i seguirà fent classes fins a finals de gener del 1939.
En els anys de la Guerra Civil la família viu les situacions dramàtiques habituals del conflicte bèl·lic. Quan el fill gran, Jordi, s’incorpora a l’exèrcit, i per tal que se senti més a prop de casa, la Francisca inicia la redacció d’un dietari, “Diari íntim”. 3 L’adreça al fill absent on aboca vicissituds del dia dia, de la família i també de l’impacte de la guerra a Gràcia, els bombardejos, les llargues cues per a aconseguir alguna cosa per dur-se a la boca, les restriccions i la misèria dels àpats familiars…
El 28 de gener de 1939 escriu això: “El teu pare i jo hem estat destituïts, però confio que jo podré tornar a l’institut”. No va ser així. A partir de llavors, va haver de quedar-se a casa. Pinta pantalles per a làmpades, ventalls, algun pendó. S’agafa al que troba, sense abandonar mai el dibuix.
Francisca Rius, veïna de Gràcia durant quaranta anys, des de 1927 fins al 1967. El seu multitudinari funeral a la parròquia del Corpus Cristi, va donar la dimensió de qui era, una dona molt estimada en el seu barri.