Gràcia aposta per protegir la seva identitat

13/01/2022 - 13:54

La MPGM per al casc antic de Gràcia vol preservar la singularitat dels barris del districte i garantir-ne el seu futur.

La MPGM per al casc antic de Gràcia vol preservar la singularitat dels barris del districte i garantir-ne el seu futur. El pla aposta per protegir el patrimoni i el comerç, crear més habitatge protegit i augmentar el verd i la biodiversitat.

La Comissió de Govern ha donat tràmit aquest dijous a l’aprovació provisional de la Modificació del Pla General (MPGM) per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia, que actualitza el planejament per garantir la conservació del seu caràcter propi i identitat, garantir el seu futur i reduir al màxim les desafectacions urbanístiques. Ara, el text es dictaminarà a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de dimarts vinent i la votació final tindrà lloc al Plenari del Consell Municipal del 28 de gener. Un cop rebi el vistiplau del ple s’elevarà a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a l’aprovació definitiva.

El pla protegeix el patrimoni des del punt de vista social, ambiental i urbanístic, i incorpora canvis respecte a la proposta inicial a partir de les al·legacions rebudes i del treball conjunt amb el veïnat i entitats.

Es vol mantenir el teixit urbà tradicional, evitar-ne la substitució i afavorir-ne la rehabilitació amb requisits i condicions que permetran arribar a més de 3.400 edificis protegits patrimonialment, l’equivalent a preservar tres de cada quatre finques de tot l’àmbit.

Per augmentar el verd i la biodiversitat s’aprofitarà les noves urbanitzacions de carrers, els parcs i jardins, patis d’illa, cobertes i mitgeres, amb actuacions que aplicaran criteris ambientals per treure’n tot el potencial

El pla es desenvolupa sobre dues estratègies: l’espai construït, on es posa l’accent a preservar i millorar el teixit consolidat, augmentar l’habitatge protegit i fomentar la bona convivència dels habitatges, activitats i equipaments; i l’espai lliure, que inclou els carrers, places, jardins públics i privats i altres espais no construïts on es vol implantar uns nous requeriments ambientals que n’augmentin la biodiversitat i el verd i adeqüi la mobilitat i l’aparcament.

L’ordenació física i la protecció del patrimoni

El nou planejament adapta els paràmetres urbanístics generals a les condicions físiques particulars del teixit tradicional de Gràcia, la seva tipologia i o paisatge urbà.

Això s’aconsegueix amb ajustos que vetllen per la imatge urbana del conjunt de Gràcia. Per exemple, s’especifiquen les normes urbanístiques d’integració en el paisatge urbà tradicional o el gir en cantonada de les edificacions, i es regulen els paràmetres relatius a les fondàries i alçades dels edificis, entre altres. A més, es protegeix el front d’edificis consolidats, que és el principal tret paisatgístic que configura la identitat dels teixits de Gràcia, i es regula les intervencions que s’hi poden fer. I s’estipula que les actuacions d’obra nova, rehabilitació integral i renovació de façanes hauran de presentar un estudi que incorpori el dibuix i estudi de les façanes dels edificis situats a menys de 30 metres per garantir una bona relació amb l’entorn.

Respecte a l’aprovació inicial, s’introdueixen les millores següents:

  • S’incorporen 54 nous elements al catàleg de patrimoni, que se sumen als més de mil edificis protegits pel nou pla de protecció patrimonial i del teixit històric de Gràcia.
  • Es protegeixen urbanísticament les edificacions tradicionals de l’àmbit, que són aproximadament 1.600 finques.
  • Es protegeixen urbanísticament els edificis situats en eixos, ambients i fronts tradicionals, com per exemple, a Gran de Gràcia, Torrent de l’Olla, Travessera de Gràcia o Verdi.

En total, entre l’MPGM i el pla especial de protecció del patrimoni s’assolirà la protecció de més de 3.400 finques del casc antic de Gràcia, que equival a un 73% del total. És a dir, tres de cada quatre edificis de tot l’àmbit estaran protegits.

Reducció de les afectacions d’habitatges

L’aprovació inicial de l’MPGM ja introduïa canvis relatius a les afectacions urbanístiques vigents fins ara d’acord amb el model de ciutat actual. Es prioritza la mobilitat a peu i modes sostenibles que fa que moltes de les afectacions viàries no siguin necessàries.

El planejament vigent preveu l’afectació de 158 habitatges. Amb l’aprovació inicial ja es va reduir la xifra fins als 42 habitatges, i ara, després d’haver fet una anàlisi quirúrgica de tot el territori, s’arribarà als 9 habitatges. Això significa una disminució del 94%.


Foment de l’habitatge de protecció

 A Gràcia no hi ha solars lliures o sectors en transformació on poder construir un número important d’habitatges de protecció. Per això, l’única solució per promoure’n és recórrer a la qualificació urbanística d’habitatge protegit que preveu el planejament. En aquest sentit, es proposen tres mesures:

  • Aprofundir en la mesura que obliga a reservar per a habitatge de protecció el 30% de les noves construccions d’habitatges. La normativa vigent preveu que, a tota la ciutat, la reserva s’ha de fer en promocions que es desenvolupin en parcel·les de més de 600 m2 de sostre. En el cas de Gràcia, però, es proposa que la superfície mínima sigui de 400 m2, ja que a Gràcia els solars són més petits. Amb aquesta mesura es preveu generar 400 nous habitatges a llarg termini.
  • Les plantes baixes que es converteixin a habitatge hauran de fer el canvi a habitatge de protecció. Es preveu crear uns 800 nous habitatges a llarg termini arran d’aquest canvi.
  • Limitar la subdivisió dels habitatges existents. Tenint en compte que a Gràcia els pisos ja són petits –un terç tenen menys de 60 m2–, només s’admetrà la subdivisió dels habitatges de més de 160 m² de superfície, sempre i quan els nous habitatges es destinin a habitatge de protecció. Amb aquesta mesura es calcula que es podran crear uns 450 habitatges nous a llarg termini.
  • També es preveuen actuacions per fer uns 50 habitatges de protecció públics nous.

Amb l’aplicació al llarg del temps d’aquestes mesures es preveu la creació a llarg termini d’uns 1.700 habitatges de protecció nous a Gràcia. Seran d’iniciativa privada –excepte els 50 públics–, i s’aniran construint a mida que es vagi rehabilitant el teixit.

Impuls del comerç de proximitat

El nou planejament vol afavorir la barreja d’usos i activitats al teixit de Gràcia. Actualment, dels més de 56 km de carrers inclosos en l’àmbit de l’MPGM, el 40% tenen més de 10 comerços o usos terciaris per cada 100 metres. L’objectiu és incentivar que se n’implantin més a les plantes baixes i afavorir la mixtura d’usos.

D’una banda, es defineixen com a eixos d’activitat els carrers amb més locals actius a les seves plantes baixes, com per exemple els carrers d’Astúries, Verdi, Puigmartí o Sant Lluís. En aquests eixos, el pla hi preveu usos comercials, terciaris i serveis, i no hi admet l’ús d’habitatge en planta baixa.

Millora ambiental, Mobilitat sostenible i nous espais lliures i equipaments

L’MPGM proposa una actuació transversal que tingui en compte tots els espais on poder incrementar la vegetació i al biodiversitat.

Per tant, es traurà el màxim potencial de totes les noves urbanitzacions de carrers, els parcs i jardins, els patis d’illa, les cobertes i mitgeres dels nous edificis. En totes les actuacions s’aplicaran criteris ambientals vinculats al sòl, la biomassa i la biodiversitat de cada àmbit i uns estàndards ambientals en carrers i edificis. A banda, l’MPGM protegeix el verd existent, que passa a ser patrimoni verd consolidat i s’assegura que es manté.

Paral·lelament, el document posa la mobilitat sostenible al centre i contribueix a consolidar el model Superilla Barcelona, amb una aposta clara pels desplaçaments a peu, transport públic i en bicicleta en la major part de l’àmbit. Per aconseguir-ho, l’espai viari es distingeix en quatre tipus: els carrers principals, que són les grans vies del perímetre com Travessera de Dalt o Escorial; els connectors locals, com Gran de Gràcia, Travessera de Gràcia, Torrent de l’Olla…; els eixos d’activitat, com Verdi, Astúries o Puigmartí, i els carrers residencials, on s’admet habitatge en planta baixa però limitat a habitatge protegit genèric.

D’altra banda, també es limiten el número màxim de noves places d’aparcament en soterrani a l’interior de l’àmbit.

A més, s’estableixen diverses actuacions per crear noves zones verdes i equipaments. En són exemple el manteniment de l’afectació prevista pel planejament vigent al passatge Carolines i l’avinguda Riera de Cassoles, que es reordena per fer-hi una nova zona verda i un nou equipament docent; l’ampliació dels Jardins del Mestre Bancells, i les noves zones verdes al carrer de Maignon amb Valldoreix i als carrers de Sant Domènec i Sant Pere Màrtir –actual aparcament a l’antic Teatre Principal–. Un altre dels ajustos destacats és que s’ha trobat una solució per a l’ampliació dels Lluïsos de Gràcia, qualificant la nova pista d’equipament esportiu.

En xifres absolutes, el resultat global de totes les actuacions és un increment d’espais lliures i zones verdes de 3.800 m2 i de 12.300 m2 en equipaments públics i privats.

Ampli procés participatiu

El full de ruta urbanístic de Gràcia ha comptat amb un ampli procés participatiu amb el veïnat, les entitats i associacions del districte. Una primera fase del procés participatiu es va desenvolupar l’any 2019, es va centrar en el patrimoni del districte i es va concretar amb la revisió del catàleg de patrimoni vigent i l’aprovació del Pla especial de Protecció del Patrimoni historicoartístic dels barris tradicionals de la Vila de Gràcia.

La segona fase del procés participatiu, es va desenvolupar durant el segon semestre de 2020. I, a banda dels mecanismes participatius i seguiment ja creats en la primera fase, va incorporar la plataforma decidim.barcelona.

Després de l’aprovació inicial del pla el febrer de 2021, s’ha continuat treballant amb el teixit veïnal i associatiu del districte.