Infància

nos pel camí. Massa llunyà, previsible, androcèntric, heteronormatiu... Fàcil d’assumir pels antics grecs. Difícil de digerir 3.000 anys després. Com de tantes altres obres, com de tantes històries del passat que han esdevingut magnes i canòniques en la nostra cultura, quina relectura en podem fer ara que es posen en dubte les estructures i els valors dels últims segles? Què determina la nostra convivència, si el matrimoni i la família es desdibuixen? Com podem interpretar una obra que té per pilars fonamentals la família i una masculinitat extremadament alfa? I encara més: quines figures paternes arrosseguem i fins on tenim marcades en la nostra genètica les seves fortaleses i debilitats, les pors i els mals comportaments? Canviar el nostre entorn començant pel nostre interior, aquesta és l’autèntica Odissea.