Infància

Presentem la mostra sobre gravats de ciència aplicada en els llibres dels segles XVII i XVIII de la nostra biblioteca a les vitrines de l’espai expositiu del CRAI Biblioteca de Lletres i CRAI Biblioteca de Fons Antic. El comissari, Miquel Seco, fidel col·laborador del Fons Antic i professor jubilat de la Facultat de Química de la UB.

A la primera meitat del segle XVI va començar la Reforma protestant en els països del centre i nord d’Europa. Després d’anys de guerres, l’Església de Roma va reaccionar i va convocar el Concili de Trento que va tenir 25 sessions (1545-1563) amb la finalitat d’actuar en contra del moviment. Les guerres de religió van continuar per tot Europa fins al 1648 amb la Pau de Westfàlia, uns cent anys després. En aquest espai de temps la mentalitat de la societat de mitja Europa va evolucionar i, juntament amb el desenvolupament de les ciències, va fer que moltes tradicions, idees preconcebudes o teories i pràctiques ancestrals es posessin en discussió. D’aquí el títol de l’exposició: Invenció i elucubració. 

Els llibres dels segles XVII i XVIII que presentem pertanyen a les ciències experimentals i aplicades d’aquesta època de canvis. La mostra se centra en els seus gravats, sempre interessants, curiosos, sorprenents, i en ocasions molt bells.

En efecte, les estampes, en ser fruit d’una tècnica que permet la reproducció múltiple d’imatges, han estat utilitzades com a grans transmissores d’idees, tant socials, com polítiques o tecnològiques. Respecte a la temàtica d’aquesta exposició, es convertiren en un element indispensable en la descripció de les ciències –matemàtiques, física, química, mineralogia, nàutica–, i dels avenços més immediats en el camp de la medicina, la biologia, l’astronomia i la cartografia. Igualment, van ser clau en la representació de noves maquinàries, així com en els tractats d’arquitectura. En definitiva, el seu ús va facilitar un salt endavant en el coneixement. 

La seva capacitat divulgadora va fer que les tècniques emprades fossin potenciades pels governs a la vegada que acusaren un control i censura estrictes. Fins a l’aparició de la litografia al segle XIX, el gravat xilogràfic (sobre fusta) i calcogràfic (sobre metall) van ser els únics sistemes per a reproduir de manera múltiple i idèntica qualsevol representació figurativa. 

Malgrat que alguns dels autors presentats han passat una mica desapercebuts en les respectives branques d’estudi, creiem que val la pena rescatar-los per a aquesta ocasió. D’altra banda, donat l’espai limitat permès per les vitrines, cal considerar que un bon nombre d’edicions no han pogut ser incloses, tot i que també serien mereixedores de ser presentades en aquesta exposició.

Trobareu la mostra dividida en sis àmplies àrees temàtiques corresponents a les sis vitrines de la sala, per tal d’il·lustrar què va suposar l’avenç de la ciència aplicada en aquells segles.

– La construcció d’espais: entre la bellesa i el pragmatisme: la construcció sempre ha estat una necessitat de la humanitat per protegir-se, tant dels efectes del cel com dels que provenen de la terra. Cases i palaus, dics i fortificacions han estat estudiats des de l’antiguitat per complir d’una manera òptima els seus objectius tant pràctics com estètics. 

– Cosmografia: la lectura del cel: els estels i les seves agrupacions, la lluna, el seu moviment constant o l’aparició i desaparició de cossos lumínics sempre han estat un enigma per a la ment humana. La seva observació i la recerca de les seves posicions ha ajudat a guiar-nos per mar i terra i ha permès tenir consciència de les tres dimensions del món on vivim. 

– Mapes i itineraris: com viatjar pel món: el comerç entre els pobles ha estat un punt clau per al desenvolupament de la humanitat. Per poder moure’s per muntanyes i deserts, rius i oceans han esdevingut imprescindibles les guies i els mapes, que també han servit en èpoques de guerra. Així, els cartògrafs provenien bàsicament del món del comerç o dels exèrcits, tal com podem observar en els llibres que presentem. 

– Metges, cirurgians, barbers i sanadors: les noves tendències mèdiques no agradaven als metges dels territoris catòlics de la riba del Mediterrani. Es consideraven derivades del protestantisme perquè provenien del centre d’Europa o d’Anglaterra. És a la segona meitat del segle XVII quan l’evolució imparable dels coneixements mèdics faciliten noves tècniques de diagnosi, més objectives, que establiran les bases de la medicina moderna. 

– Nàutica. El control del poder polític, econòmic i comercial en la mar: el vaixell era una màquina que es movia en els dos fluids per antonomàsia, l’aigua i l’aire. Això va fer desenvolupar la nova ciència hidrodinàmica, que utilitzava les matemàtiques per explicar la dinàmica d’un vaixell i, amb això, la possibilitat d’establiment de tàctiques navals. El primer factor comportava un interès científic i el segon un de polític. En els segles XVII i XVIII la importància de la marina va ser tan gran que els estats van promoure mitjans per facilitar la construcció de vaixells i millorar-ne la qualitat amb l’aplicació dels nous coneixements de la nàutica. 

– El segle XVII en trànsit de l’alquímia a la química: l’alquímia és representativa d’una visió del cosmos en què la matèria és el reflex i el lloc de la manifestació de l’esperit diví. Un somni quimèric expressat de múltiples maneres mitjançant bells gravats, simbolismes, metàfores i al·legories que van donar lloc a una sorprenent varietat de riquesa iconogràfica i literària. La desqualificació generalitzada de l’alquímia en relació amb la química experimental s’inicia a l’últim quart del segle XVII.

Val a dir que, com ja he apuntat abans, hi ha àrees molt importants que no estan representades degut a la falta d’espai: zoologia, botànica, anatomia, física experimental, maquinària, òptica, geometria, etc. En definitiva, un tresor científic que, insistim, tenim intenció de presentar en un futur proper.

En resum, amb Invenció & elucubració volem posar de manifest, un cop més, la riquesa de llibres científics del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB.

Visites guiades:

• 30 d’octubre a les 18 h
• 4 de desembre a les 12 h