La celebració de Tots Sants, una oportunitat per explicar la mort als infants.

#ConeguemTotsSants

La celebració de Tots Sants, una oportunitat per explicar la mort als infants:

Culturalment es considera que l’hivern s’inicia quaranta dies després de l’equinocci de tardor (22 de setembre), és a dir, als voltants de l’1 de novembre. Per aquest temps es tanca l’any agrícola, arriba el fred, s’estrena la roba d’hivern i comença l’època de sembra i el de les fires agràries per preparar la temporada vinent.

La roda dels cicles naturals de calor vs. fred i llum vs. foscor propicia que des de temps remots i en diferents cultures s’hagin celebrat, en els primers dies de novembre, festes dedicades al record i a la relació amb els difunts. Un cop passat el temps de les collites, la terra sembla esmorteïda i ens condueix a reflexionar sobre la temporalitat de la vida i la relació entre nosaltres i els nostres avantpassats. La cultura de la mort a Mallorca s’ha desenvolupat a través de ritus funeraris i, col·lectivament, en la celebració de la festa més important de la tardor, el dia de Tots Sants i la diada de Difunts. La importància de la festivitat de Tots Sants es reflecteix en la gran quantitat de tradicions i costums que l’envolten. Costums que tenen uns components que es mouen entre la devoció i el respecte de cap als avantpassats i la celebració de la por lligada a l’obscuritat de la mort. La tradició medieval de les danses de la Mort, que ens presenten la Mort com a realitat sobtada i que ningú pot evitar; la de les cançons de Mort, composicions orals cantades en el curs d’una cerimònia per plànyer la mort de persones estimades; i les tradicions lligades a Tots Sants han generat un patrimoni immaterial que ens fa palès la importància del tema.

La mort explicada als infants

En la tradició catalana de Tots Sants, i també en moltes d’altres com l’anglosaxona, els infants tenen un paper destacat i actiu en aquesta celebració. Aquest tret de la festa es podria explicar com l’intent d’apropar l’experiència de la mort als infants d’una manera lúdica i adequada a les seves potencialitats de comprensió.

A Mallorca la relació entre els vius i els morts és viscuda lúdicament per part dels menuts de la família, sobretot durant la nit del dissabte de Tots Sants. En aquesta nit les fresses i els personatges com en Banyeta Verda i les iaies-bruixes de les rondalles han estat els elements habituals d’aquesta celebració. La mort ofereix una aproximació amb matisos diversos, des del misteri i la por, d’una banda, a l’enyorança dels éssers estimats i l’esperança de retrobar-los per un dia.

La mirada carnavalesca ofereix un marc d’aproximació a la realitat de la mort que n’alleugereix el pes en introduir el registre festiu: una mena de catarsi col·lectiva. Tanmateix, no es documenten a Mallorca tradicions consistents a representar la mort a través de fresses, i en canvi sí molta cura a realitzar accions d’acollida dels difunts en la seva nit de “retorn”.

Segons la tradició, la Nit de les Ànimes era la nit en què les ànimes tornaven a llurs cases a visitar els vius, i per això era habitual deixar-los llums encesos i petits presents. Cal destacar el conegut joc de les animetes, consistent en anar amagant per la casa panellets o castanyes -que en el marc del joc són regals deixats per les ànimes dels morts que aquell dia tornen per tal que els infants les trobin  l’endemà, com a prova de la visita dels difunts, i en gaudeixin. A pobles com Sant Joan està documentat el costum d’amagar en un forat de la paret les dents de llet caigudes dels infants, ja que es deia que temps després, en ser morts, tornarien a la seva llar la nit de Tots Sants per a cercar-les. En aquests dies els infants també són obsequiats amb llepolies tals com rosaris, panellets, bunyols, castanyes o aglans i fruita confitada.

Altres creences que afecten directament els infants. Es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes (fruits de l’època) perquè si no en deixaven alguna per a les ànimes, aquestes hi anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit –que l’endemà trobaven canviada per un panellet-.

Per saber més: http://www.fundaciocasamuseu.cat/adjunts/docs/547.pdf

Font: fundaciocasamuseu.cat