El Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona ha estat l’escenari de l’acte d’homenatge a Eliseo Picó Mas, també conegut con Lubara Guilbert, activista pels drets LGTBI que ha deixat una forta empremta en la història del moviment social per les llibertats i els drets del col·lectiu.
En l’acte han participat representants municipals i membres del teixit associatiu. En el torn dels parlaments han intervingut: Jordi Samsó, President del Casal Lambda i impulsor de l’acte, juntament amb Jordi Petit i Maria Giralt, activistes històrics i companys d’Eliseo Picó en els primers anys del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i Katy Pallàs, activista pels drets LGTBI i neboda de l’homenatjat.
Durant el reconeixement, també s’ha projectat un vídeo amb el recull d’alguns dels moments més significatius d’Eliseo Picó, a qui s’ha lliurat un quadern honorífic amb els moments més significatius de la seva trajectòria dins del moviment LGTBI.
Qui ha estat Eliseo Picó?
Eliseo Picó va ser membre fundador i militant del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), va impulsar la primera manifestació a la Rambla de Barcelona. Va introduir a Catalunya el marc ideològic del que es coneix com a marxisme gai a Europa durant els anys setanta, base sobre la qual va redactar el manifest del FAGC, juntament amb Armand de Fluvià.
La seva tasca va destacar especialment per l’establiment de contactes internacionals del moviment català a través de la IGA (actualment ILGA, Asociación Internacional de Lesbianas, Gays, Bisexuales, Trans e Intersex) i per la vinculació del moviment gai català amb la resta del món.
Eliseo Picó va participar activament en el míting que va tenir lloc el 2 de desembre de 1977 al Cinema Niza, on es va exigir la derogació de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, una norma aprovada durant el franquisme que preveia penes de fins a cinc anys d’internament en presons o manicomis per a les persones homosexuals. Aquest esdeveniment històric en la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI ha estat immortalitzat recentment amb un memorial a l’interior de l’illa de les Treballadores de la Numax (carrer Rosselló, 370), espai on antigament s’havia erigit el Cinema Niza.