Les rutes per la memòria i la repressió de les persones LGTBI a Barcelona, organitzades pel Centre LGTBI i conduïdes per Salvador Lou de Barcelona Rebelde, han estat un èxit d’assistència, i les places de les pròximes sessions, previstes per al 18 de desembre i el 29 de gener, ja han estat exhaurides.
La ruta s’inicia a l’avinguda del Paral·lel, coneguda com al Broadway de Barcelona, on durant les primeres dècades del segle XX es van establir teatres, cabarets i sales al voltant dels quals girava la vida nocturna de la ciutat. Aquesta zona pròxima al port on arribaven mariners i també turistes, junt amb el que llavors es coneixia com a Districte V i avui és el Raval, va esdevenir un espai menys insegur per a les dissidències sexuals i de gènere a la ciutat, que trobaven en aquestes àrees un ambient de certa permissivitat.
Als anys 50 i 60 es van posar de moda els espectacles de transformisme, i persones travestis es van popularitzar a sobre dels escenaris dels teatres del Paral·lel, mentre en la quotidianitat les persones LGTBI patien la repressió del règim franquista i la rígida moral conservadora de l’època.
El recorregut continua al ple Gaixample, al carrer del Cid, on el 1922 va obrir les seves portes “La Criolla”, el principal bar freqüentat per persones LGTBI, on també acudien artistes travestis o trans. En aquesta zona també va destacar el bar “Cal Sacristà”, una sala de ball amb un públic i uns artistes majoritàriament homosexuals.
La ruta també assenyala altres punts com la cafeteria del Teatre Principal de Barcelona, lloc de trobada de dones lesbianes i bisexuals als anys 40 i 50, durant la dictadura franquista, o la sala Gambrinus, que fins el seu tancament el 1937 va acollir espectacles de transformisme.
També es deté a recordar el mural que l’artista Keith Haring va pintar al Barri Xino de Barcelona el 1989, amb un missatge de resposta al VIH i que es va tornar a pintar el 2014 pel seu 25 aniversari.
A més, repassa els noms de col·lectius i figures pioneres dins del moviment LGTBI a Catalunya, com Armand de Fluvià, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, persones del món de l’espectacle com Nazario i Ocaña, i noms clau en la memòria col·lectiva, com el de Sònia Rescalvo Zafra, dona trans assassinada el 1991 per un grup neonazi.
El recorregut finalitza al Centre LGTBI de Barcelona, centre de referència de bona part del moviment LGTBIQ+ de la ciutat, que disposa de serveis d’informació, orientació i atenció directa, serveix com a seu per a diferents entitats LGTBI i alberga el fons bibliogràfic i documental del Centre de Documentació Armand de Fluvià, entre altres tasques.