Sants-Montjuïc

Spooky és una lluita contra l’individu o una performance en qu 2 dones creen un dispositiu escènic a partir dels codis del cinema de suspens i del cinema “trash”: els mitjans i estètica “handmade” intervenen directament a l’espai creant una trama fragmentada que genera una sensació de incertesa que dialoga amb el públic i planteja esquerdes entre la realitat i la ficció.

L’espai teatral es representa com a metàfora d’un cervell, al que li arriba la informació, els patrons i les projeccions que les creences sobre l’individu aixequen sobre nosaltres mateixos, generant una “campana de vidre” aparentment impenetrable però acceleradament tortuosa.